Barcelona només podrà competir econòmicament amb Madrid si actua com a "metròpoli catalana de 8 milions" d’habitants. Aquesta és una de les tesis del llibre ‘D’un Estat no equitatiu i de la identitat productiva de Catalunya’, de l’arquitecte Manel Larrosa, que s’ha presentat aquesta setmana.

Aquest treball ha estat editat per la Fundació Vincle, una entitat que promociona el català en l’àmbit empresarial, en el patronat de la qual hi ha, entre altres, Joan Font (Bon Preu), Jaume Fàbrega (Cambra de Comerç de Girona), Josep Maria Canyelles (Respon.cat), Xavier Albertí (La Selva) o Marc Monràs (històric directiu de Banc Sabadell).

L’autor manté que hi ha dues grans metròpolis a Espanya: Madrid i Barcelona, de la mateixa dimensió si es té en compte les seves àrees d’influència, que en el cas de la primera inclou Guadalajara i Madrid, i en el de la segona, tot Catalunya, o sigui, “la metròpoli dels 8 milions”.

El model de Madrid és el de ser com Londres o París i, per això, “la idea és assolir els 10 milions d’habitants i justificar-ho com d’interès espanyol”. Afegeix que “aquesta megaciutat es faria en base als serveis” i no de la indústria manufacturera.

En canvi, la metròpoli catalana, amb Barcelona al capdavant, presenta un “model alternatiu al de la capital de l’Estat –la ciutat estat– sobretot si sabem posar en valor els nostres actius”. Un d’aquests actius és la capacitat manufacturera. “Som un centre metropolità de serveis amb un important entorn manufacturer, però podem jugar ambdues cartes, no a una sola de serveis, com fa Madrid”.

Recorda en el llibre que el País Basc és més industrial que Catalunya, però “Catalunya és productivament força major, perquè les proporcions respectives són un 10 % i una quarta part de tot l’Estat”.

I subratlla la dualitat de Catalunya: centre de serveis a la capital i país manufacturer més enllà. “No som ni Londres, ni París ni Miami, com vol ser Madrid, perquè el nostre model és més territorial i productiu, de mirada cap al Piemont, el Randstad o el Ruhr, o almenys aquests haurien de ser els nostres models de referència. Però ens cal integrar la política de serveis més complexos amb la manufactura, avui molt dissociats”.

En la presentació del llibre, dijous passat al Col·legi d’Economistes de Catalunya, Joan B. Casas, exdegà aquesta institució, va apuntar que “el model català queda lluny del model de Madrid, la potència del qual descansa en l’abducció de les economies del seu entorn”. I l’autor, Manel Larrosa, va recalcar que “hi ha una Catalunya interna que és molt dinàmica i que no es té prou en compte”. El llibre es pot descarregar de manera gratuïta.

La Fundació Vincle va editar l’any passat ‘Dèficit Fiscal, benestar dels ciutadans i competitivitat de l’economia catalana’, de l’economista Josep Reyner. I la setmana passada va presentar el Manifest del català a l’empresa”, que compta amb el suport de més de 170 empreses, patronals i associacions.