El Banc d'Espanya ha pujat dues dècimes la seva previsió de creixement de l'economia espanyola, fins al 2,5%, després que l'Institut Nacional d'Estadística (INE) hagi revisat a l'alça el creixement de 2022, al 5,8%, i el dels dos primers trimestres de 2023, al 0,6% i 0,5%, respectivament.

Així consta en la presentació que la subgovernadora de l'entitat, Margarita Delgado, ha realitzat aquest dimarts a Gijón, durant la trobada Anàlisi i expectatives de l'economia, organitzada per Llana Consultores i Caja Rural de Asturias.

Després de conèixer l'actualització de l'INE es revisa a l'alça en dues dècimes la previsió del PIB de 2023 "de manera mecànica", encara que "més recentment" s'han observat "senyals de desacceleració" de l'economia, va indicar en la presentació. Els motius d'aquest alentiment a curt termini són la "translació del tensionament de la política monetària, la debilitat del context exterior i la retirada a finals de 2023 de les mesures en resposta a la crisi energètica".

Respecte a l'evolució de l'economia durant 2024 i la resta de l'horitzó de projecció, l'activitat anirà cobrant "més vigor", recolzada en "la disminució de les pressions inflacionistes, la recuperació gradual de la confiança, la resistència del mercat laboral i la intensificació prevista del desplegament dels fons europeus", s'indica al document.

La riquesa financera de les famílies

D'altra banda, el Banc d'Espanya va facilitar aquest dimarts dades sobre la situació financera. Així, la riquesa financera de les famílies espanyoles, que es mesura per la diferència entre els estalvis i els deutes que acumulen, va augmentar més d'un 3% sol en el segon trimestre de l'any, malgrat la inflació, de manera que es va superar per primera vegada els 2 bilions d'euros a tancament de juny.

Aparentment, aquesta cota s'havia superat des de març, però la revisió de les dades del Banc d'Espanya deixa clar ara que no es va assolir i ha estat en el segon trimestre quan ha marcat aquest rècord històric per sobre dels 2 bilions d'euros, gràcies al fet que en l'acumulat de l'any la riquesa financera de les famílies ha crescut per sobre del 5% i en taxa interanual, més d'un 6%.

Segons els Comptes Financers de l'economia espanyola publicats aquest dimarts, els actius financers de les llars-diners en efectiu, accions, dipòsits i valors en renda- van augmentar un 2,54% en el trimestre, fins als 2,81 bilions d'euros. En taxa interanual van pujar un 3,9%.

En relació amb el PIB, els actius financers nets van representar un 199,5% en el segon trimestre de 2023, ràtio que és 10,6 punts percentuals inferior a la d'un any abans, degut principalment al creixement de l'economia.

El gruix dels actius financers de les llars espanyoles es va mantenir en efectiu i dipòsits, que sumaven el 38% del total, seguit de participacions en el capital (31%), en fons d'inversió (15%) i assegurances i fons de pensions (12%).

Les participacions en el capital va ser el component que més va incrementar el seu pes en els actius financers de les llars, 1 punt percentual respecte a un any abans, mentre que el pes de l'efectiu i els dipòsits va ser el que més va caure, 2 punts percentuals.

Deute de famílies i empreses

El deute consolidat de les famílies i empreses no financeres va ascendir a 1,643 bilions d'euros a finals del segon trimestre, un 2,3% menys que un any abans. En termes de PIB, la ràtio es va moderar fins al 116,5%, davant el 130,4% d'un any abans.

Tant les empreses com les llars van contribuir a aquest descens. El deute consolidat de les societats no financeres es va reduir des dels 963.700 milions del segon trimestre de 2022 als 939.400 milions de juny de 2023, la qual cosa suposa el 66,6% del PIB, davant el 74,8% d'un any abans.

A més, si s'inclou el deute entre empreses, la ràtio s'eleva al 85%, per sota del 97,2% d'un any abans.

En el cas de les llars, el deute va passar de 717.100 milions de juny de 2022 a 703.200 milions a mitjans de 2023. Respecte al PIB, la ràtio d'endeutament de les llars va disminuir fins al 49,9%, percentatge inferior al 55,6% d'un any abans.

L'evolució del deute consolidat de les empreses i de les llars s'explica, principalment, pels valors negatius de les operacions netes acumulades, mentre que els altres fluxos van registrar uns lleugers valors positius, afegeix el Banc d'Espanya.

L'import de les operacions netes acumulades en els últims quatre trimestres va ser de -32.000 milions d'euros, fet que va suposar una caiguda del 2,3% en termes del PIB.

Les empreses van disminuir el seu deute, en termes nets, en 21.400 milions per les operacions netes (1,5% del PIB), si bé l'efecte de l'alça dels preus dels seus valors emesos de renda fixa i de les altres variacions en volum, que van aportar 3.000 milions en conjunt, van compensar lleugerament la contracció. Per la seva part, les llars van reduir el seu deute per unes operacions netes de 10.600 milions, un 0,8% del PIB.