El Banc d'Espanya ha revisat set dècimes a l'alça la seva previsió de creixement de l'economia espanyola per a 2023, des de l'1,6% al 2,3%. L'entitat ajusta les seves previsions a conseqüència d'un avenç "més intens" de l'activitat en els primers mesos de l'any, així com de la revisió que va fer l'Institut Nacional d'Estadística (INE) de les dades de PIB dels últims trimestres de 2022.

D'aquesta manera, el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, ha assenyalat que la millora de les projeccions del PIB per a 2023 es deu fonamentalment a "dades ja passades", ja que les perspectives de creixement per als pròxims trimestres no experimenten canvis significatius.

La resta de la revisió a l'alça del creixement d'aquest any obeeix que el dinamisme de l'activitat en el segon trimestre serà superior al previst en les seves projeccions de març. En concret, per al segon trimestre d'aquest any, el Banc d'Espanya estima un creixement intertrimestral del 0,6%, una dècima superior al del primer trimestre, pel dinamisme més gran del consum de les famílies.

No obstant això, Gavilán ha advertit que, encara que les perspectives per al segon trimestre són bones, "la tendència és a la baixa" davant dels "senyals de debilitat" que estan enviant certs indicadors en les últimes setmanes, com la confiança, la inversió en habitatge o certes dinàmiques al mercat laboral, senyals que ha desvinculat de la convocatòria de les eleccions generals per al 23 de juliol.

Rebaixa una dècima el creixement per a 2024

Per a 2024, el Banc d'Espanya ha revisat una dècima a la baixa la seva previsió de creixement, fins al 2,2%, com reflecteixo, fonamentalment, d'un enduriment de les condicions de concessió de crèdit més intens de l'anticipat al març, mentre que manté en el 2,1% la de 2025.

Al seu informe de previsions macroeconòmiques del mes de juny, la institució subratlla que el debilitament de les pressions inflacionistes, amb uns preus de les matèries primeres, "una mica més favorables" per al creixement el 2023 que en els estimats en les seves projeccions del mes de març passat, i el ritme d'execució dels projectes associats als fons europeus, permetran que l'expansió de l'activitat continuï la resta de l'any.

No obstant això, adverteix que aquest efecte es compensarà amb l'impacte més negatiu sobre l'activitat que tindrà l'enduriment de les condicions de finançament per la pujada dels tipus d'interès per a la contenció de la inflació. Gavilán ha subratllat que els fons europeus suposaran un important suport per al creixement econòmic en els anys vinents, però ha avisat que el seu impacte final dependrà de com s'assignin.

En aquest sentit, ha apuntat que, amb la informació disponible, les licitacions vinculades als fons s'estan concedint a empreses "relativament grans" i amb poques dificultats per accedir al crèdit, tret d'en el cas de l'Equip Digital, orientat a pimes. Tanmateix, Gavilán ha defensat que el suport a empreses més petites podria accelerar el seu desenvolupament i contribuir positivament a la inversió a llarg termini.

El director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya ha destacat que l'economia espanyola creixerà fins a 2025 a un ritme superior al de l'àrea euro, si bé això no permetrà tancar encara la bretxa que es va obrir entre Espanya i la zona euro, en termes de nivell de PIB, a l'inici de la pandèmia. Gavilán ha assenyalat que, amb les dades del primer trimestre, Espanya es troba ja pràcticament en nivells prepandèmia pel que fa al PIB i per sobre respecte al número d'ocupats.

Rebaixa la inflació mitjana fins al 3,2%

Respecte a la inflació, l'organisme ha rebaixat mig punt, fins al 3,2%, la taxa mitjana per a aquest any a causa d'una desacceleració "més acusada de la prevista" en els preus de l'energia i, en grau més baix, en els preus dels aliments, el creixement del qual considera que "va tocar sostre, amb una elevada probabilitat", el febrer d'aquest any, quan es van disparar un 15,7%.

En concret, calcula que la inflació general se situarà per sota del 2% el mes de juny, encara que despuntarà en el segon semestre de l'any per l'efecte base en els preus energètics i la retirada de les mesures anticrisi, tendència que es mantindrà el 2024, exercici per al qual manté la seva previsió d'un IPC mitjà del 3,6%, per baixar després, el 2025, fins a l'1,8%.

Encara que els salaris augmentaran en termes reals en els anys vinents, Gavilán ha indicat que no es preveuen efectes de segona ronda en la inflació perquè s'espera un menor creixement dels beneficis empresarials. A més, creu que el risc que aquests efectes es produeixin per la via dels salaris s'ha reduït amb la firma de l'acord interconfederal de negociació col·lectiva per a 2023-2025 entre sindicats i empresaris.

En el cas de la inflació subjacent, la institució revisa a l'alça les seves projeccions de març per a 2023 en dues dècimes, fins al 4,1%, i rebaixa una dècima les de 2024 i 2025, fins al 2,1% i l'1,7%, respectivament. El Banc d'Espanya apunta que, en un context en el qual el grau d'incertesa continua sent elevat, els riscos entorn de les projeccions de creixement "estan orientats fonamentalment a la baixa, mentre que, en el cas de la inflació, es consideren relativament equilibrats."

Millora atur, dèficit i deute

El Banc d'Espanya espera que la "solidesa" mostrada per la creació d'ocupació es mantingui fins a 2025, de manera que la taxa d'atur mitjana se situarà en el 12,2% aquest any (mig punt per sota de l'estimat al març), en l'11,5% el 2024 (davant el 12,3% estimat fa tres mesos) i en l'11,3% el 2025, set dècimes menys que en els seus càlculs de març.

En les seves noves projeccions, el Banc d'Espanya millora les seves estimacions sobre el dèficit i el deute públic per a 2023-2025. En concret, per a 2023, projecta un dèficit públic del 3,8% del PIB, davant el 4,1% estimat anteriorment, i situa el deute públic en el 109,7% del PIB, en contrast amb el 111,1% de març.

Per a 2024, el dèficit estimat és del 3,4% del PIB (3,5% en la seva anterior previsió) i el deute, del 107,4% (abans 108,8%), mentre que per a 2025 estima un dèficit del 4% (4,4% anteriorment) i un deute del 108% del PIB, millor que el 109,9% projectat el mes de març passat.

Gavilán ha explicat que aquesta millora en les previsions del dèficit i el deute públic es deuen a la revisió de l'entorn macro i financer. En tot cas, ha advertit que el sector públic continuarà presentant en les seves projeccions fins a 2025 un "elevat desequilibri fiscal".

El Banc d'Espanya assenyala que els suposats fiscals d'aquestes projeccions incorporen la segona pota de la reforma de pensions, així com els nous ajuts al sector primari i les subvencions al transport dirigides als joves, que suposen, segons els seus càlculs, un "lleuger deteriorament" transitori del saldo públic d'una dècima del PIB per a 2023. Les previsions de la institució es basen a més en les mesures aprovades anteriorment, amb la hipòtesi que tindrà lloc "una reversió parcial de les sorpreses a l'alça dels ingressos tributaris" que es van donar el 2020 i el 2021.

En aquest punt, explica que la progressiva eliminació de les mesures per la pandèmia i la inflació tindrà un efecte positiu sobre el saldo públic de prop d'un punt del PIB tant el 2023 com el 2024. En canvi, el 2025, l'impacte serà negatiu, de quatre dècimes de PIB, pel final dels impostos sobre les energètiques i la banca.