La inflació dels aliments es mantindrà més elevada de l'esperat durant aquest any. El Banc d'Espanya ha revisat a l'alça la seva previsió d'inflació mitjana dels aliments per a 2023, des del 7,8% pronosticat el mes de desembre passat al 12,2% estimat ara, segons ha explicat el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán. Al febrer, el preu dels aliments va pujar un 16,6% en termes anuals.

Amb motiu de la publicació del seu últim informe trimestral de l'economia espanyola, la institució ha destacat que el comportament de la inflació a començaments de 2023 ha estat marcat per les mesurades posades en marxa pel Govern per contenir l'alça de preus, com la reducció de l'IVA per a determinats aliments.

L'organisme calcula que al gener aquesta rebaixa de l'IVA va restar dues dècimes a la inflació general. "Això és coherent amb una translació del 90% aproximadament de la rebaixa impositiva als preus de consum, que es manté al febrer", ha explicat Gavilán. Cal tenir en compte que la contribució dels aliments a la taxa d'inflació general a Espanya és una mica més gran que a l'UEM, pel seu pes més gran a la cistella de consum de les llars espanyoles — -25,1% el 2022 davant el 20,9%—.

A més, segons l'organisme, l'encariment recent dels aliments reflecteix la translació gradual als preus dels augments de costos que els productors han experimentat en els últims trimestres. "El preu dels aliments no ha fet pic", ha assegurat el director d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya. De cara a 2024, el Banc d'Espanya calcula que la mitjana per a la inflació dels aliments se situaria en el 4,6%, davant el 2,6% estimat en el passat informe, mentre que el 2025 assoliria el 2,9% —davant el 3,3% previst anteriorment—.

L'eliminació del descompte a combustibles va elevar 7 dècimes la inflació

Tanmateix, si la rebaixa de l'IVA d'alguns aliments va restar dues dècimes a l'IPC general de gener, la supressió de la bonificació universal als carburants va sumar unes set dècimes a la inflació, segons la institució. Alhora, el Banc d'Espanya calcula que la incorporació de la part relativa al mercat lliure en el mesurament dels preus del gas i l'electricitat duta a terme per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va afegir unes quatre dècimes a l'IPC de gener.

Mentre que la revisió anual de les ponderacions en els béns i serveis que componen la cistella de la compra va sumar entorn de tres dècimes. Sense el canvi metodològic aplicat per l'INE, "que ha condicionat el comportament dels preus del vestit i el calçat", la inflació subjacent "s'hauria mantingut relativament estable" des de mitjans de 2022, segons afirma la institució.

D'altra banda, des del Banc d'Espanya perceben una translació una mica més lenta que en el passat dels tipus d'interès de mercat al cost de les noves operacions bancàries en España. No obstant, preveu que l'impacte del repunt de tipus d'interès sobre el cost mitjà del deute del sector privat —que ha estat limitat fins ara— s'accentuarà en els propers mesos. A més, adverteix que el repunt dels tipus incidirà sobre el consum de les llars, amb una intensitat heterogènia en funció de l'estalvi disponible i del règim de tinença d'habitatge.