El Banc d'Espanya ha elevat en tres dècimes la seva previsió de creixement per al PIB aquest any, fins al 2,6%. A més, ha millorat cinc dècimes les seves estimacions per al 2027, que se situen en el 2,2%. Aquesta revisió respon al dinamisme de l'activitat en el segon trimestre i a unes perspectives per al tercer més favorables que les contemplades en les projeccions de juny. L'informe de projeccions macroeconòmiques per a l'economia espanyola assenyala que el consum privat continua sent el principal motor de l'activitat, tot i que es preveu una moderació del seu ritme d'avenç.
En concret, el consum privat passaria al 3% el 2026 i a l'1,9% el 2027. La revisió a l'alça del creixement dels mercats d'exportació per a la segona meitat del 2026 i per al 2027, juntament amb la depreciació de l'euro davant el dòlar, donarien lloc a més dinamisme del sector exterior. En conjunt, les exportacions de béns i serveis avançarien un 2,4% el 2026 i un 3,4% el 2027, davant el 2,6% observat el 2025.
Malgrat la millora de les perspectives de creixement, el Banc d'Espanya projecta unes pitjors perspectives per a la inflació. L'organisme adverteix que les disrupcions en els mercats energètics, l'encariment dels béns i la persistència de les pressions inflacionistes en el sector serveis provocarien el 2026 una acceleració significativa de la inflació general i de la subjacent. En concret, el Banc d'Espanya ha empitjorat la seva perspectiva per a la inflació mitjana, que se situaria en el 3,9% el 2026 i en el 3,7% el 2027. Aquestes xifres són tres dècimes i 1,1 punts percentuals superiors a les previstes al juny, respectivament. Pel que fa al creixement mitjà anual de la inflació subjacent, aquesta arribaria al 3,4% el 2026, dues dècimes més del previst al juny, i al 3,5% el 2027, tres dècimes més. Aquesta escalada inflacionista es produeix en un context internacional complex, marcat per l'encariment de l'energia i per les tensions geopolítiques que afecten els mercats de matèries primeres.
L'impacte de les mesures fiscals
Tot i l'empitjorament de les perspectives d'inflació, el Banc d'Espanya ha posat en relleu que les mesures de suport aprovades pel govern espanyol des del mes de març han contingut l'escalada dels preus energètics. Segons els seus càlculs, en absència d'aquestes mesures, la inflació energètica mitjana en el període comprès entre abril i agost hauria superat en gairebé 10 punts percentuals l'observada i s'hauria situat per sobre de la Unió Econòmica i Monetària. Les rebaixes dels impostos sobre l'electricitat, el gas i els carburants aprovades per afrontar la crisi energètica derivada del conflicte a l'Orient Mitjà suposarien un estalvi directe d'uns 3.675 milions d'euros per a les llars, equivalent aproximadament al 0,21% del PIB. En conjunt, el Banc d'Espanya calcula que les mesures fiscals aprovades fins a finals de setembre suposarien un cost del 0,52% del PIB, equivalent al voltant d'una cinquena part del dèficit públic previst per al 2026, que és del 2,6% del PIB. Les rebaixes dels impostos energètics concentren prop del 65% del cost total, amb un import del 0,34% del PIB, mentre que les ajudes sectorials representen al voltant del 0,18%.
L'informe del Banc d'Espanya planteja diverses projeccions en funció de diferents escenaris geopolítics. Aquests van des d'una resolució diplomàtica del conflicte fins a una escalada de la guerra, passant per situacions intermèdies, com la prolongació del conflicte o la represa parcial dels fluxos energètics. En comparació amb l'escenari central, l'escenari combinat redueix en dues dècimes el creixement del PIB el 2027 i eleva en tres dècimes la taxa d'inflació. L'escenari més sever redueix en sis dècimes el creixement del PIB en aquest any i augmenta en prop d'un punt la inflació. Finalment, l'escenari més benigne eleva en quatre dècimes el creixement del PIB i redueix en mig punt la inflació. Aquestes projeccions posen de manifest la incertesa que envolta l'evolució de l'economia espanyola i la seva dependència dels esdeveniments internacionals.
El mercat laboral
Pel que fa al mercat laboral, es manté el progrés de la creació d'ocupació, si bé el seu ritme es modera al llarg de l'horitzó de projecció. En particular, respecte a l'increment del nombre de persones ocupades registrat el 2025, que va ser del 2,6%, el Banc d'Espanya preveu que el creixement de l'ocupació es moderarà fins al 2% el 2026 i l'1,8% el 2027. En aquest context, la productivitat per ocupat creixeria al voltant del 0,5% el 2026 i el 2027, una xifra propera a la seva mitjana històrica. La taxa d'atur prolongaria la seva trajectòria descendent observada en els últims anys, si bé reduiria el seu ritme de millora en l'horitzó de projecció. Es preveu un descens de cinc dècimes el 2026 i de tres dècimes el 2027, fins a arribar al 9,7% en aquest últim any.
El dèficit previst per a les administracions públiques es manté per sobre del 2% del PIB. En conjunt, s'espera que arribi al 2,6% el 2026 i al 2,2% el 2027. Respecte a l'exercici de projeccions de juny, el saldo previst es revisa a l'alça en dues dècimes del PIB el 2026 i a la baixa en una dècima el 2027. Aquesta evolució respon al cost de les noves mesures adoptades per fer front al xoc energètic, a una evolució de la despesa pública més expansiva del previst i a una menor recaptació, associada a diferents mesures en l'impost sobre societats. Pel que fa a la ràtio de deute públic sobre PIB, les previsions es revisen a la baixa per a tot l'horitzó de previsió respecte a l'exercici de juny, gràcies al creixement més gran del PIB nominal, que compensa el deteriorament del dèficit. Així, s'espera que la ràtio de deute se situï en el 98,5% del PIB el 2026, quatre dècimes menys del previst anteriorment, i que continuï reduint-se fins a aproximadament el 96,2% el 2027, 1,7 punts menys del previst al juny.