La decisió de Pedro Sánchez de convocar les eleccions espanyoles per al 29 de novembre introdueix un element de desconcert en l'horitzó de moltes polítiques públiques, inversions i projectes. Per al món empresarial, una de les preguntes més immediates és què passarà amb els contractes que ja estan en marxa i amb les licitacions que les administracions tenien previst treure durant els pròxims mesos. La resposta, però, no és la paràlisi. La plataforma licitacions.io recorda que les institucions poden continuar publicant plecs, valorant ofertes, adjudicant contractes i executant els que ja estan formalitzats. A més, fins al dia de la votació, el govern espanyol manté intactes les seves competències i només entra en funcions un cop celebrades les eleccions, tal com marca la legislació vigent.

Amb caràcter general, les licitacions que ja han sortit a la llum segueixen la tramitació habitual, perquè l'arribada d'un nou Executiu no és, per ella mateixa, un motiu suficient per anul·lar un procediment. La Llei de Contractes del Sector Públic, amb l'actualització d'abril del 2026, continua sent el marc que ordena els processos de contractació de les administracions. Això vol dir que les empreses que ja han presentat les seves propostes o que esperen una adjudicació no han de témer, en principi, una aturada sobtada dels tràmits, tot i que algunes resolucions podrien endarrerir-se més del que és habitual.

Un cop passades les eleccions, el govern espanyol quedarà en funcions fins que el nou equip prengui possessió. Durant aquest període podrà mantenir la contractació recurrent de serveis, subministraments, manteniment i renovació de contractes que arribin al seu final, perquè aquestes operacions formen part de la gestió ordinària de l'Administració. També tindrà marge per autoritzar grans contractes si s'emmarquen dins del despatx ordinari o si concorren raons d'urgència o interès general. No hi haurà, per tant, un buit absolut, però sí que és probable que el ritme de l'activitat canviï i que algunes adjudicacions es facin esperar més del que seria habitual en un context sense comicis.

La història recent convida a la calma

Els antecedents més propers ofereixen pistes sobre què es pot esperar. Entre l'agost i el novembre del 2023, amb el govern espanyol en funcions, el nombre de licitacions estatals es va mantenir en nivells semblants als de l'exercici anterior. La variació va oscil·lar entre una baixada del 6%, segons la Plataforma de Contractació del Sector Públic, i un augment del 4%, d'acord amb els anuncis del diari oficial de la Unió Europea. Abans dels comicis del 23 de juliol d'aquell mateix any, però, sí que es va produir una acceleració considerable: entre la convocatòria i la jornada electoral, l'obra pública licitada per l'Estat es va duplicar amb escreix respecte del mateix període de l'any anterior. Posteriorment, amb el govern espanyol en funcions, el seu import es va moderar entre un 15% i un 20%, segons les dades analitzades per licitacions.io.

Un factor que convé tenir present és que, en tractar-se d'eleccions generals, la contractació de les comunitats autònomes i dels ajuntaments no queda afectada directament pel calendari electoral. Entre gener i agost del 2026, aquestes dues administracions van concentrar set de cada deu euros licitats en obra pública a l'Estat, segons l'anàlisi de licitacions.io. Aquesta circumstància permet a les empreses reduir la seva exposició a possibles retards estatals mitjançant la diversificació territorial. L'experiència de processos electorals anteriors demostra que els descensos d'activitat tendeixen a concentrar-se en l'administració que es renova, de manera que qui treballa amb diverses institucions pot compensar millor els efectes del calendari polític.