El 80% del que la Seguretat Social recapta cada any pel cessament d'activitat es queda sense gastar; tanmateix, en el cas del qual paguen assalariats i empreses per atur, el superàvit es redueix considerablement, segons expliquen a ON ECONOMIA fonts de l'associació d'autònoms Uatae que dirigeix María José Landaburu. Amb les dades a novembre de l'any passat, els autònoms van cotitzar per cessament d'activitat 343 milions d'euros i, tanmateix, les prestacions que van rebre van ser de 76,4 milions entre la paga i la cotització a la Seguretat Social, equivalent al 22,3% del que van aportar. En el cas de la quota per atur, la proporció s'inverteix, perquè s'ha gastat el 80% del recaptat i el superàvit es redueix al 20%.
Així, el Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) va ingressar durant l'any 27.400 passats milions d'euros i va gastar en prestacions d'atur 21.798 milions, el 80% de les quotes ingressades per empreses i empleats, segons les dades d'execució pressupostària del SEPE. No obstant això, la comparació no és equiparable, perquè d'aquests 21.798 milions, la prestació contributiva (que es paga amb les quotes ingressades), va suposar 14.308 milions i els restants són del subsidi d'atur, que s'abona amb fons dels pressupostos generals de l'Estat. Cal recordar que els diners que es recapten per cessament d'activitat només s'utilitzen per a l'abonament de la prestació contributiva, ja que els autònoms no compten amb un subsidi d'atur com els assalariats, la principal demanda que fan en aquests moments les associacions d'autònoms.
El boom amb la pandèmia
El cessament d'activitat neix com una prestació per als autònoms que han tancat el seu negoci i no preveuen reobrir-lo, per la qual cosa no s'assemblava a l'atur dels assalariats, la prestació dels quals està concebut com una manera de subsistència fins a trobar una nova feina. Fins a 2019, els treballadors per compte propi cotitzaven al cessament d'activitat de forma voluntària, amb un volum testimonial, però amb l'arribada del PSOE al Govern, es fa obligatori. Amb la pandèmia, el cessament d'activitat es concedeix de forma extraordinària i el cost es dispara: el 2020, la Seguretat Social va abonar als autònoms 577 milions d'euros i en va ingressar 133 i l'any següent, la despesa es va disparar a 1.500 milions amb uns ingressos de 324 milions.
En la reforma del Reta les associacions i el Ministeri de Seguretat Social van reformar la prestació per cessament d'activitat perquè s'assembli més a la prestació d'atur. A partir de gener de l'any passat, els autònoms poden compaginar la seva activitat professional amb el cessament d'atur si els seus ingressos es redueixen considerablement. Una prestació que abonen les mútues de treball col·laboradores amb la Seguretat Social.
Tanmateix, a falta del tancament de desembre, no s'ha produït una explosió en l'ús del cessament d'activitat. Fonts de Uatae assenyalen a ON ECONOMIA que fins al novembre 18.936 autònoms l'han sol·licitat, 1.300 més que en el mateix període de 2022, un 7% de creixement. Des d'aquesta associació ressenyen que és residual si es té en compte que hi ha 3,3 milions d'autònoms afiliats al Reta i que amb prou feines la meitat de les sol·licituds són concedides: 48% entre gener i novembre de l'any passat, i el 36,2% de l'anterior.
Per aquesta raó, des de Uatae, però també les altres dues grans associacions, LLIGA que dirigeix Lorenzo Amor, i Upta, el secretari general dels quals és Eduardo Abad, s'afegeixen a la petició d'un canvi normatiu que faciliti el cobrament del cessament d'activitat, tant de forma temporal per afrontar una forta caiguda d'activitat, com de forma permanent. Segons la seva opinió, els canvis introduïts l'any passat han de ser revisats. Un dels hàndicaps és que, igual com succeeix amb l'atur, s'exigeix haver cotitzat per cessament d'activitat almenys 6 anys, la qual cosa no compleixen gaires dels 3,3 milions d'autònoms, ja que és obligatori des de fa 5 anys.
Subsidi i cessament
Però la negociació d'una reforma del cessament d'activitat s'ha complicat amb la petició dels autònoms de tenir dret al subsidi d'atur com els assalariats, almenys els majors de 52 anys. Però si estan d'acord amb l'objectiu, la fórmula que es pretén per cadascuna de les tres difereix notablement. Si el subsidi es lliga a un mínim de 6 anys cotitzats i que s'hagi esgotat el cessament d'activitat, seran pocs els que tinguin de dret. Uatae, que defensa que no hi hagi una relació directa entre la cotització i el dret al subsidi, calcula que en aquests moments hi ha uns 50.000 autònoms majors de 52 anys que podrien ser potencials beneficiaris del subsidi. D'ells, 10.000 cobren actualment el cessament d'activitat, però el perdran aviat, i els 40.000 restants són autònoms que ja estan fora de l'activitat i manquen d'ingressos.
De moment, la Seguretat Social ha complert la petició de crear l'observatori del cessament d'activitat, ja que hi ha molta confusió sobre quan pot recaptar-se realment amb la reforma del Reta i quina és la despesa per prestacions. D'altra banda, el SEPE també abona cessament d'activitat, per la qual cosa és prioritari determinar quin és el superàvit de les aportacions dels autònoms. Des de Uatae entenen que si la reforma del cessament d'activitat permet expandir el seu ús, estarien disposats a augmentar l'actual quota per cessament d'activitat, del 0,9%, per mantenir el sistema sanejat. El marge és gran si es té en compte que la quota per atur dels assalariats és d'alguna cosa més del 6%. "Tanmateix, amb un superàvit del 80% del recaptat per cessament d'activitat, no té sentit parlar de pujar les quotes".