El diàleg social sobre el futur del sistema de quotes dels autònoms ha xocat aquest dilluns amb un mur de crítiques per part de les seves pròpies associacions. Tant l'Associació de Treballadors Autònoms (ATA) com la Unió d'Associacions de Treballadors Autònoms i Emprenedors (UATAE) han manifestat el seu profund desacord amb la proposta plantejada pel govern espanyol, al·legant que no resol la manca crònica de protecció social i que castiga econòmicament als més vulnerables.
En declaracions als mitjans de comunicació després de la trobada amb el govern espanyol, el president d'ATA, Lorenzo Amor, ha expressat, segons el seu criteri, les deficiències de la proposta. La seva crítica es focalitza en la "falta d'equiparació" amb els assalariats. "Si el govern vol que donem suport a una proposta de diàleg social, ha de millorar la protecció social del col·lectiu i resoldre els errors ja denunciats", va afirmar Amb rotunditat.
Amor ha desmuntat un dels arguments recurrents del debat: la relació directa entre una major cotització i una millor protecció. "Els que diuen que cal cotitzar més per tenir més protecció social s'equivoquen. La protecció social és un dret, i els autònoms ja cotitzen per ingressos reals", afirma Amor, a la vegada que ha recordat que "el Govern no ha complert la seva part" en aquest àmbit. El líder d'ATA ha enumerat les grans assignatures pendents en matèria de protecció:
-Subsidi per a majors de 52 anys: Exclusió que deixa en una situació de desempar milers d'autònoms en l'edat més crítica.
-Subsidi assistencial per a famílies monoparentals: Manca de xarxa de seguretat per a les llars amb menors i sense ingressos.
-Permisos per lactància: Dret reconegut als assalariats del qual no gaudeixen els treballadors per compte propi.
Amb especial duresa, Amor s'ha referit al cessament d'activitat, qualificant-lo de "pressumpte frau". Ha revelat que al 60% dels autònoms que, havent cotitzat per aquesta prestació, sol·liciten accedir-hi, se'ls denega. "Entre altres coses, perquè exigeix demostrar que s'han tingut pèrdues en l'últim any, una condició gairebé prohibitiva per a molts", ha denunciat. Més enllà de les grans reivindicacions, Amor exigeix correccions tècniques urgents derivades de la regularització de quotes de 2023. Assenyala la necessitat d'impedir que els autònoms en pluriactivitat hagin de cotitzar per sobre de la base màxima, una situació que considera injusta. També reclama que no es rebaixi la base de cotització als autònoms familiars que no tenen rendiments nets i no estan obligats a presentar la declaració de la renda.
Davant aquest panorama, la seva estratègia sembla ser la de la negociació mesurada. "Anirem pas a pas i pactant el que hàgim de pactar", declara, en un to que suggereix un llarg procés per davant. Per la seva banda, UATAE ha dut la seva protesta a un terreny encara més concret: la injustícia fiscal de la proposta. En un comunicat, l'organització ha mostrat la seva "profunda preocupació i desacord" amb la intenció de la Seguretat Social de congelar les quotes dels trams més baixos. La secretària general de UATAE, María José Landaburu, ho defineix sense embuts: "És incomprensible i profundament injust que es mantingui aquesta congelació per a qui menys ingressa". La seva proposta és clara i diferent a la del govern: "La nostra posició segueix sent reduir la quota al col·lectiu de menors ingressos, mantenir-la en els trams mitjans i augmentar-la en els trams d'ingressos superiors".
Des de UATAE s'ha reclamat al govern espanyol una aposta decidida per "un model veritablement just i progressiu, que garanteixi una protecció social real sense castigar els més vulnerables". I han llançat una advertència directa: "No donarem suport a cap proposta que signifiqui pagar més per tenir els mateixos drets". L'unànime rebuig de les associacions més representatives deixa el diàleg social sobre els autònoms en un punt mort.
Les crítiques d'ATA i UATAE, tot i des de perspectives lleugerament diferents, convergeixen en un eix comú: la necessitat d'un acord que no només ajusti les quotes segons els ingressos, sinó que vinculi aquest esforç econòmic a una protecció social de veritat equiparable a la de la resta dels treballadors. La pilota, ara, sembla estar a la teulada del Ministeri d'Inclusió, que ha de decidir si modifica la seva proposta per desbloquejar una negociació clau per a la sostenibilitat del sistema i la justícia social amb el col·lectiu autònom.