Els experts en auditoria del sector públic són partidaris de portar la revisió dels comptes públics a un segon nivell per tal de refermar una supervisió que aporti més eficiència i transparència a les administracions. És per això que reclamen fer un pas més enllà per avaluar no només en què s’ha gastat els diners l'administració -sigui central, autonòmica o local-, sinó també auditar si les despeses han aconseguit l’impacte social dels objectius públics per als quals van ser destinats.
"És necessari adoptar un enfocament d'auditoria contínua que permeti un seguiment dinàmic de l'execució pressupostària, garantint la transparència i millorant la presa de decisions informades en temps real”, explica Pere Ruiz, expert en auditoria del sector públic i membre del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC). La demanda s'ha posat de manifest aquesta setmana en la jornada Avaluació continuada, el nou repte del control del sector públic, que ha tingut lloc a Barcelona. El que compta és que els recursos s'utilitzin de manera òptima per al benefici de la ciutadania.
En la mateixa sessió de debat, Mireia Borrell, directora a Ivàlua (Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques), va assenyalar que l’avaluació ha d’estar en tot el cicle d’una política pública i, en aquest sentit, és fonamental assessorar en el disseny de la política per tal que respongui òptimament al seu objectiu i avaluar-ne el disseny, la implementació, l’impacte i l’eficiència de la política pública. En definitiva, avaluar per millorar la gestió pública.
Un canvi de visió i de cultura
Per aconseguir aquests objectius, els experts en auditoria recomanen que les administracions incorporin les eines tecnològiques pertinents i també advoquen per un canvi cultural cap a l'avaluació dels resultats. De fet, actualment, les administracions només passen comptes del grau d'execució pressupostària que realitzen i molt poques vegades repassen quin ha estat el resultat de les mesures o actuacions que han dut a terme i en les que han invertit bona part dels recursos pressupostaris.
En el mateix sentit, l’actual director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Josep Tomàs Salàs, manifesta la necessitat d’ampliar l’abast de l’avaluació continuada més enllà dels àmbits tradicionals del control, incorporant-hi els instruments clau de la política d’integritat. Salàs ha remarcat que l’avaluació ha de permetre verificar l’efectivitat real d’elements com els codis ètics, els sistemes interns d’informació, la gestió dels conflictes d’interès o l’elaboració de mapes de risc, i ha subratllat que aquests mecanismes han d’entendre’s com a part d’una cultura organitzativa orientada a afavorir la integritat.
"L’avaluació continuada no és només una qüestió de procediments, sinó sobretot un canvi cultural. No és una tasca exclusiva dels òrgans de control, sinó que requereix la implicació activa de les mateixes administracions", ha afirmat Salas.
El director d’Antifrau també ha advertit que aquesta transformació respon a una exigència social creixent, i que les institucions públiques han d’assumir-la com un element estructural de la seva actuació. "La demanda social de transparència, de lluita contra la corrupció i de millora del control del servei públic és un imponderable que hem d’assumir", ha conclòs.