El Consell Metropolità ha aprovat aquest dimarts una segona proposta del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM) després de les 5.148 aportacions que ha rebut des que va presentar el primer projecte a votació l'any 2023. La creació de més de 200.000 habitatges per tal de compensar l'augment de població, la reducció d'emissions, la mobilitat sostenible i l'ampliació d'espais verds són les principals prioritats dels 36 municipis membres. 

El nou Pla Director s'ha aprovat amb els vots a favor dels grups PSC, ERC, Junts per Catalunya, En Comú Podem, Vivim Montcada i Reixac, Compromís i Acord per Torrelles i Junts per Tiana, el vot en contra de Vox i les abstencions de PP i dels consellers de l’Hospitalet de Llobregat David Quirós (PSC), Jesús Husillos (PSC), David Gómez (PSC) i Jaume Graells (ERC).

Els habitatges projectats estan en la forquilla entre un mínim de 167.800 i un màxim de 262.000 habitatges, que serà "prou per atendre el creixement de població previst a l'àrea metropolitana fins a l'any 2050", segons diu el comunicat.  El pla preveu que més del 10% siguin habitatges assequibles, en consonància amb la tasca que està fent l'executiu de Salvador Illa de detectar i licitar solars disponibles per a prioritzar l'habitatge social i assequible. 

La reducció de la mida de les llars fa que siguin necessaris 131.377 habitatges més per donar resposta al creixement de població, que s'espera que arribi a 3,582 milions d'habitants el 2030, amb una població ocupada resident d'1,5 milions i 1,76 llocs de treball localitzats. 

Pràcticament tots els municipis, assegura el comunicat, augmentaran la seva proporció d'habitatge, de forma que el coeficient entre població ocupada resident i llocs de treball localitzats ha de passar de 0,89 a 0,91. Per aconseguir-ho, però, l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) preveu reduir el sòl urbanitzable i dedicar-ne més a espais lliures públics, parcs amb vegetació. En el futur projectat, l'AMB ha de tenir 3.147 hectàrees d'equipaments i 5.748 hectàrees d’espais lliures públics. 

El projecte preveu també 240 quilòmetres d'avingudes metropolitanes que promoguin el transport públic i en bicicleta, per tal d'impulsar una mobilitat més sostenible. 

La rehabilitació energètica i l'economia circular han de permetre que el consum domèstic per habitant es redueixi un 12% per habitant i un 19% per unitat de sostre d'activitat econòmica, amb un 5% menys de generació de residus per habitant ii un 18% ments per sostre d'activitat econòmica. El consum domèstic d'aigua ha de decaure un 4% per habitant i un 2% per sostre i el reaprofitament d'aigua regenerada i d'aqüífers ha d'augmentar un 58%. 

Tot i que l'emissió de gasos d'efecte hivernacle hauria de pujar un 16% amb el ritme de creixement projectat, les mesures del pla han d'ajudar que hi hagi una reducció del 24% respecte a la situació actual o del 40% comptant el creixement de la població. La mobilitat sostenible, la rehabilitació de teixits urbans i la generació de renovables han de fer aquesta tasca.