L'arribada de la paga extraordinària de Nadal suposa, un any més, un autèntic matalàs financer per a l'economia domèstica de milions de pensionistes a l'Estat. Aquest ingrés addicional, que s'abonarà de forma conjunta amb la pensió habitual del mes de novembre el pròxim dia 25, està estratègicament programat per alleujar les despeses pròpies de les festes de Nadal, des de la compra de regals i aliments especials fins al pagament de viatges per a reunions familiars.

Es tracta del segon dels dos pagaments extraordinaris que reben els jubilats al llarg de l'any, seguint el model establert de les 14 pagues, després del corresponent a l'estiu, que es va ingressar al juny. Tanmateix, i malgrat ser una expectativa generalitzada, no tots els perceptors d'una pensió veuran incrementat el seu compte bancari amb aquesta quantitat. Existeixen diversos supòsits, sovint desconeguts, que exclouen certs col·lectius d'aquest complement.

Col·lectius exclosos de la paga extraordinària

El primer grup afectat el conformen aquells pensionistes als quals se'ls ha reconegut el seu dret a pensió a partir del 30 de novembre. La clau resideix en el "període de meritació", és a dir, el temps que ha de transcórrer per generar el dret al cobrament. Per a la paga de Nadal, aquest període comprèn des de l'1 de juny fins al 30 de novembre. Si la resolució de la pensió es produeix l'últim dia del termini, no s'ha generat el dret durant el temps requerit, per la qual cosa queda exclosa del pagament extraordinari.

En segon lloc, tampoc rebran aquesta paga aquells pensionistes la prestació dels quals hagi estat suspesa temporalment en el citat període (entre l'1 de juny i el 30 de novembre). **La normativa és clara**: per accedir al complement, la pensió ha d'haver mantingut el seu caràcter d'activa i en situació d'alta durant tot aquest interval temporal. Una suspensió, per qualsevol motiu legal, interromp aquest requisit

Les pensions de contingències professionals

Una de les situacions que genera més confusió afecta els titulars de pensions d'incapacitat permanent, viduïtat i orfandat quan aquestes deriven d'un accident de treball o una malaltia professional. En aquests casos, el sistema estableix un model de prorrateig. Això significa que l'import total anual de la pensió es divideix exclusivament en 12 mensualitats, en lloc de les 14 habituals.

És crucial destacar que aquest prorrateig no implica una minva en la quantia total anual que rep el pensionista. La quantitat global és la mateixa, però la seva distribució al llarg de l'any és diferent, integrant l'import de les pagues extres en les mensualitats ordinàries. Es tracta, per tant, d'una qüestió de calendari dels ingressos, no del seu volum.

Per contra, si aquestes mateixes pensions (incapacitat permanent, viduïtat o orfandat) tenen el seu origen en una malaltia comuna o un accident no laboral, sí que es regeixen pel règim general de 14 pagues. Els seus titulars, per tant, percebran tant la paga extra d'estiu com la de Nadal, igual que la gran majoria dels jubilats del sistema.

Aquesta distinció subratlla la importància de conèixer l'origen i les particularitats de cada prestació, ja que determinen l'estructura d'uns ingressos que, per a moltes famílies, constitueixen la seva principal o única font de sustentació.