A Catalunya, la possibilitat d'adquirir un habitatge en propietat es complica. El territori concentra dos dels mercats immobiliaris més cars de l’Estat, amb Barcelona i Girona al capdavant, i només Lleida i Tarragona ofereixen un cert respir. Però fins i tot en aquests casos, la distància entre l’estalvi acumulat i l’import exigible per a l’entrada esdevé un obstacle de primera magnitud per a qualsevol comprador que no disposi d’un suport financer extern.

El preu del metre quadrat a les capitals catalanes, que va dels 1.489 euros de Lleida als 5.199 de Barcelona, situa Catalunya en el grup de territoris on l’accés a la propietat es converteix en una equació de difícil solució. Les dades, extretes de l’anàlisi de Pisos.com sobre els preus de venda de maig del 2026, dibuixen amb precisió aquesta realitat. A Barcelona, el preu mitjà del metre quadrat se situa en els 5.199 euros, fet que eleva el cost d’un pis de 90 metres quadrats fins als 467.000 euros.  A Tarragona, el valor del pis de 90 metres quadrats arriba als 160.000 euros. Finalment, Lleida es presenta com l’única capital catalana que s’apropa a preus més continguts, amb 134.000 euros per l’habitatge.

L’estudi ha calculat en quantes de les 50 capitals de l'Estat és possible cobrir aquest 30% partint de tres escenaris d’estalvi diferents, i el resultat és descoratjador per a la majoria de les llars. Partint de 30.000 euros acumulats, no hi ha cap capital on aquesta quantitat serveixi per afrontar l’operació. Ni tan sols a Jaén, la capital amb el metre quadrat més econòmic del país, on l’estalvi previ necessari és de 34.000 euros, de manera que encara en falten més de 4.000 per arribar al mínim.

La distància es fa abismal a mesura que s’ascendeix en el rànquing de preus. Si l’estalvi acumulat puja fins als 40.000 euros, el panorama millora, però només de manera testimonial. Només cinc capitals queden a l’abast: Jaén (34.000 euros), Zamora (35.000 euros), Càceres (39.300 euros), Ciudad Real (39.500 euros) i Àvila (39.700 euros). La sisena capital més assequible, Huelva, amb un requisit de 41.250 euros, ja es queda fora per un marge de només 1.250 euros. Cap capital catalana no apareix en aquesta llista, atès que Lleida, la més econòmica del territori, exigeix 40.214 euros, una quantitat que supera lleugerament l’escenari de 40.000.

L’abast s’amplia amb 50.000 euros, però sense arribar a les grans àrees urbanes

Amb un estalvi de 50.000 euros, el nombre de capitals estatals accessibles s’eleva a 21. A les cinc ja citades s’hi afegeixen Lleida, Huelva, Lugo, Castelló de la Plana, Palència, Ourense, Còrdova, Almeria, Lleó, Conca, Badajoz, Múrcia, Osca, Terol, Albacete i Tarragona. En tots aquests casos, la xifra acumulada supera el llindar del 30%, però amb marges molt estrets en alguns casos. Així, ciutats com Toledo, Valladolid o Sòria queden a les portes, amb un dèficit inferior als 1.000 euros per a un estalvi de 50.000. En canvi, les capitals amb un mercat més tensionat queden completament fora de l’abast: a Donostia-San Sebastián l’estalvi previ necessari és de 178.000 euros; a Madrid, de 173.000; a Palma, de 145.000; i a Barcelona, de 140.300. En tots aquests casos, l’import exigible és entre tres i quatre vegades superior als 50.000 euros de partida.

El cas català il·lustra amb precisió aquesta doble realitat. Mentre que Lleida, amb un requisit de 40.200 euros, només és assequible amb l’escenari de 50.000 euros estalviats, Tarragona (48.100 euros) es queda fora per només 1.900 euros si el comprador disposa de 50.000. Girona, amb 73.600 euros, i Barcelona, amb 140.300, queden en un territori inabastable per a la pràctica totalitat dels estalviadors sense recursos familiars addicionals. Així, a Catalunya, només dues de les quatre capitals són potencialment accessibles amb l’escenari més alt d’estalvi, i ambdues ho són per un marge molt ajustat.