El Consell de Ministres donarà llum verda aquest dimarts a la reforma d'una llei de riscos laborals que ha complert tres dècades en vigor. La modificació, que s'aprova coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, té com a objectiu incorporar les noves realitats del món laboral, especialment les derivades del canvi climàtic i de la transició digital. La prevenció dels riscos laborals es considera clau per continuar reduint la xifra d'accidents en el lloc de treball o de camí a la feina, que l'any passat van deixar 735 persones mortes.
La norma introduirà com a principal innovació la figura de l'agent territorial de prevenció de riscos laborals. Aquests professionals tindran com a funció visitar els centres de treball i proposar l'adopció de mesures preventives per garantir la seguretat i millorar la salut dels treballadors. La figura respon a la necessitat de reforçar la presència inspectora en empreses de tots els sectors i dimensions, especialment en aquelles on els índexs de sinistralitat són més elevats.
Descens d'accidents mortals, però la construcció augmenta les víctimes
Segons les dades de sinistralitat del Ministeri de Treball, l'any 2025 van morir 735 persones en accident laboral, 61 menys que l'any anterior. El perfil més comú de la víctima és el d'un home empleat en el sector serveis, que va morir per causes naturals, com un infart o un accident cerebrovascular. No obstant això, el sector de la construcció continua sent el que presenta més incidència per nombre de treballadors i l'únic en què les morts van augmentar el 2025, passant de 135 a 164. També van augmentar fins a 151 els morts in itínere, és a dir, en el trajecte d'anada o tornada a la feina, la majoria en accidents de trànsit.
Els accidents laborals amb baixa van disminuir un 1,3%, passant de 628.300 el 2024 a 620.386 el 2025. La majoria van ser de caràcter lleu i van afectar homes del sector serveis, per sobreesforços físics i cops en moviment. Tot i això, la incidència per nombre de treballadors torna a ser més gran en la construcció i en les indústries extractives. Les dades reflecteixen una tendència a la millora, però els sindicats consideren que encara són inacceptables. CCOO i UGT han reiterat que "encara és inacceptable" que el passat any morissin 735 persones en accidents laborals.
Els sindicats incideixen en la necessitat de visibilitzar les malalties professionals, especialment els càncers provocats per exposició laboral. Segons alerten, cada any moren 8.700 homes i 850 dones per tumors deguts a exposicions ocupacionals, mentre que el 2025 només es van comunicar 119 parts de malaltia professional per exposició a agents cancerígens. Els sindicats denuncien que les avaluacions de riscos a les empreses no identifiquen adequadament els perills associats a processos crònics i que, quan es diagnostiquen, aquests casos es deriven com a malaltia comuna en lloc de professional, eludint-ne el registre oficial.
La patronal CEOE rebutja la reforma per inseguretat jurídica
La reforma s'emmarca en l'Acord de millora i modernització de la Llei de prevenció de riscos laborals, signat el 10 de febrer pel govern espanyol, CCOO i UGT. L'acord, però, no va comptar amb el suport de la patronal CEOE. Fonts de la patronal insisteixen que la reforma augmenta la inseguretat jurídica, incrementa de manera injustificada la responsabilitat empresarial, sindicalitza la prevenció i és fruit d'un procés en què s'ha deteriorat el diàleg social. A més, consideren que la iniciativa manca d'una anàlisi d'impacte rigorós. A la negativa de la patronal, s'hi han alineat partits com Junts i el PP, que ja han anunciat que votaran en contra d'una reforma que no compti amb el suport de les organitzacions empresarials.
Amb aquests pronòstics, l'aprovació definitiva de la llei queda en mans dels socis parlamentaris del govern espanyol, que hauran de decidir si avalen una reforma que compleix tres dècades d'endarreriment, però que arriba sense el consens de la patronal. La seguretat i la salut laboral continuen sent assignatures pendents en un mercat de treball que ha canviat profundament en els últims trenta anys, amb noves formes d'organització, noves tecnologies i nous riscos associats.
La figura de l'agent territorial aspira a ser una eina eficaç per reduir la sinistralitat, però la seva eficàcia dependrà en gran manera dels recursos que se li assignin i de la capacitat de les empreses per implementar les mesures preventives proposades. En un context de transformació accelerada del món del treball, la prevenció continua sent un dels reptes pendents de l'administració laboral i de les empreses.