Els principals serveis d'anàlisi de conjuntura espanyols empitjoren les previsions del PIB per al primer semestre de l'any. Així, l'economia creixerà entre gener i març un 0,3% i entre abril i juny un 0,4%, segons el panell de Funcas, donat a conèixer aquest dimarts, que s'elabora amb el consens dels 19 serveis més rellevants d'Espanya. El novembre, tres mesos enrere, les perspectives per a la primera part de l'any eren millors, ja que els mateixos 19 serveis de conjuntura parlaven d'un creixement intertrimestral del 0,4% en el primer trimestre i del 0,5% per al segon, ambdós per damunt de les noves previsions. No obstant això, existeix coincidència en què la segona part de l'any l'economia tindrà més alegria.

Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya de BBVA Research, declara a ON ECONOMIA que el producte interior brut (PIB) "anirà de menys a més durant 2024". Segons les estimacions del servei d'anàlisi del banc espanyol, l'afiliació a la Seguretat Social mostra ja una acceleració, ja que estimen que, una vegada descomptada l'estacionalitat i el calendari, el gener acabi amb un increment de 39.000 de cotitzadors, la qual cosa representaria una millora respecte als 25.000 d'octubre passat. "Altres dades com el consum de les llars i, sobretot, les exportacions, mostren una millora. Aquí, tant les vendes de béns a l'exterior com el turisme estranger s'estan recuperant després de certa atonia", assenyala Cardoso.

Les causes d'aquesta millora de l'economia espanyola al llarg d'aquest any les expliquen en el BBVA Research per la reducció del preu del petroli i del gas, juntament amb la qual s'està produint en la inflació que "ajudaran a millorar el poder adquisitiu de les famílies". La caiguda en el cost dels combustibles, juntament amb el traspàs que s'està observant en els béns industrials (la inflació dels quals ja es troba per sota del 2%), podrien fer que la inflació se situés, de mitjana, fins i tot per sota del 3% el 2024. "La generalització d'aquesta situació a l'eurozona permetrà que els tipus d'interès puguin disminuir durant la segona meitat de l'any i alleujar el cost financer d'empreses i famílies", remarca l'economista en cap per a Espanya del servei de conjuntura de BBVA.

Previsions consensuades

Les perspectives que manegen en aquest servei d'anàlisi resumeixen bé el fet de sentir recollit al panell de Funcas, ja que encara que han reduït les previsions per al primer semestre, mantenen que els dos últims trimestres de l'any creixeran un 0,5% cada un -igual que els càlculs de l'anterior panell de novembre. El que de ser encertat, suposaria un creixement anual de l'1,6% aquest any. Respecte al quart trimestre de 2023, la dada del qual donarà a conèixer l'Institut Nacional d'Estadística el 30 de gener, la mitjana dels 19 col·loquen l'increment trimestral del PIB en el 0,3%, cosa que permetria tancar el passat 2023 amb una alça anual del 2,4%. Això suposa una millora respecte a novembre, quan es calculava un 0,2% per al període d'octubre a desembre de 2023.


Per al conjunt del present any i el passat, el consens dels 19 serveis consultats per Funcas es manté al gener en els mateixos percentatges que al panell de novembre: un increment del PIB anual del 2,4% per a 2023 i de l'1,6% per al present 2024. Tanmateix, com ha quedat explicat més amunt, ha variat la composició trimestral, amb aquest empitjorament pronosticat per a la primera part de l'any.

Pitjor que fa mig any

Però si les perspectives per a aquest 2024 que manegen al gener han caigut respecte a les de novembre, el descens ha estat més fort si les comparem que les previsions que aquests mateixos economistes remenaven el juliol de l'any passat. Llavors, consideraven que el PIB de 2024 tindria un increment de l'1,8%, dues dècimes més que les consensuades als panells de novembre i gener. Al contrari, per al passat 2023 remenaven xifres menors, un 2,1% davant el 2,4% que esperen ara. Això es deu que al juny només disposaven de la dada intertrimestral del primer trimestre i les seves previsions dels dos següents trimestres van quedar curtes, ja que calculen un 0,3% per al segon, i va créixer un 0,4% i per al tercer van estimar un 0,1% quan l'economia va generar un 0,3% més. Per aquesta raó, al gener han corregit les previsions a l'alça per a l'últim quadrimestre. A finals de gener, es veuran si les previsions dels economistes espanyols han encertat.

Una altra coincidència generalitzada és que l'economia se sostindrà aquest any principalment pel consum intern, empès, com assenyala Cardoso, per una menor inflació i una baixada de tipus d'interès, això últim en la segona part de l'any. El conjunt dels serveis que participen en el panell de Funcas assenyalen que el consum de les llars creixerà un 1,8% aquest any, lleugerament per sota del pronosticat per al passat 2023. Encara que les necessitats de retallar el dèficit públic fan que els serveis d'estudis prevegin que el consum públic creixerà el 2024 de l'1,3%, la meitat respecte a l'increment de 2023.

Sobre la inflació, prevén una pujada dels preus a la mitjana de l'any d'un 3% quan el 2023 va ser del 3,5% i en el cas de la subjacent es calcula de mitjana un 3,2%, encara per sobre de l'índex general, encara que molt per sota del 6% de la mitjana anual de 2023.