El transport públic a l'Estat va registrar durant el mes de febrer una lleugera davallada del 0,1% en comparació amb el mateix període de l'any anterior, fins a situar-se en els 470,1 milions de passatgers, segons les dades provisionals publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística. Tot i que el transport urbà va aconseguir resistir amb un creixement del 2%, el segment interurbà va patir un enfonsament del 4,2%. Dins d'aquest darrer grup, el ferrocarril va ser el més castigat, amb una baixada del 15,8%, una xifra que reflecteix les dificultats operatives que van afectar la xarxa durant el segon mes de l'any.
La xifra més acusada de caiguda dins del sector ferroviari correspon al tren d'alta velocitat, que va retrocedir un 32,1% en taxa anual fins a situar-se en els 2,1 milions de viatgers. Aquest enfonsament va ser provocat pels talls temporals en línies clau, les limitacions de velocitat imposades en diversos trams i les obres de manteniment que van afectar els principals corredors durant el mes de febrer. La interrupció de la circulació a la línia Madrid-Sevilla, juntament amb les restriccions de velocitat en diversos trams d'alta velocitat, va obligar milers de viatgers a buscar alternatives per desplaçar-se entre les principals ciutats espanyoles.
L'autobús interurbà es consolida com l'alternativa més fiable
Davant les dificultats del ferrocarril, l'autobús interurbà va emergir com la gran alternativa i va aconseguir captar una part important dels viatgers que habitualment utilitzaven el tren. Aquest mode de transport va créixer un 5% durant el mes de febrer fins a superar els 76,6 milions de passatgers, consolidant-se com l'opció més fiable en un context de greus pertorbacions a la xarxa ferroviària. El moviment massiu de viatgers des del tren cap a l'autobús va ser especialment intens en aquells corredors on les afectacions van ser més greus i prolongades.
Més de 299,5 milions de persones van optar pel transport dins de les ciutats durant el mes de febrer, la qual cosa representa un increment del 2% en comparació amb el mateix mes de l'any anterior. El metro va ser el mode que millor es va comportar dins d'aquest segment, amb un creixement del 3,6%, mentre que l'autobús urbà va registrar un repunt més moderat del 0,9%. El metro va créixer a totes les ciutats que disposen d'aquest servei, encapçalades per Palma, que va liderar el rànquing amb un increment del 18,8%, mentre que Sevilla va registrar l'augment més moderat, de només l'1,4%.
Pel que fa al transport interurbà, un total de 129,4 milions de viatgers el van utilitzar durant el mes de febrer, la qual cosa va suposar un descens del 4,2% respecte al mateix període del 2025. El desglossament per modalitats mostra un panorama molt desigual: mentre que l'autobús interurbà va pujar un 5%, la resta de modes van patir caigudes. El transport aeri va retrocedir un 1,8%, el marítim un 6,9% i el ferrocarril, com s'ha esmentat, un 15,8%. Dins del ferrocarril, la caiguda es va concentrar en els serveis de llarga distància, que van retrocedir un 30% en conjunt. Per segments, l'alta velocitat va caure un 32,1% i la resta de llarga distància un 18,3%.
Rodalies i Mitjana Distància també penalitzats per la inestabilitat de la xarxa
Els serveis de Rodalies no van ser aliens a les dificultats del sistema ferroviari. Els trens de Rodalies van patir una caiguda del 13,8%, mentre que els de Mitjana Distància van retrocedir un 29,3%. Tots dos segments es van veure penalitzats per la inestabilitat de les línies d'alta velocitat, que va generar efectes en cadena sobre la resta de la xarxa. Les afectacions en els principals corredors van provocar retards, cancel·lacions i una pèrdua de confiança per part dels viatgers, que van buscar alternatives en l'autobús o en el vehicle privat.
L'autobús interurbà va ser, sense cap dubte, el gran guanyador del mes de febrer. Les majors pujades en aquest mode de transport es van registrar a Extremadura, amb un increment del 8,9%; al País Basc, amb un 7,9%; i a Castella i Lleó, amb un 7,5%. Aquestes comunitats autònomes, que disposen d'una xarxa d'autobusos interurbans densa i consolidada, van saber aprofitar la debilitat del ferrocarril per atraure nous viatgers. En el costat contrari, es van produir descensos en el transport per autobús a Galícia, la Regió de Múrcia i la Comunitat de Madrid.
Finalment, el transport especial i discrecional va sumar 41,1 milions d'usuaris durant el mes de febrer, la qual cosa representa una caiguda de l'1,4% respecte a l'any anterior. Dins d'aquest segment, el transport escolar va baixar un 4,4% i el laboral un 5,2%. En canvi, el transport discrecional, que inclou serveis de contractació ocasional com ara viatges organitzats o excursions, va créixer un 6% respecte al mateix mes del 2025, amb més de 13,4 milions de viatgers. Aquest creixement reflecteix una certa recuperació del turisme intern i de les activitats de lleure que requereixen desplaçaments col·lectius.