La patronal Cecot ha llançat una advertència al Govern català sobre el posicionament de la industria catalana: altres comunitats autònomes guanyen terreny acceleradament pel dinamisme de l’activitat industrial i els nivells de demanda que registren. Els empresaris vallesans consideren que cal “estar vigilants” perquè les dades de 2022 mostren un cert alentiment, en especial de la indústria manufacturera. Així, malgrat que Catalunya continua sent el principal productor industrial i la primera regió exportadora de l’estat espanyol, amb un 22,4% de participació en el PIB Industrial del 2021, l’Índex de Producció Industrial projecta una acceleració d’activitat a territoris com Madrid, València, Andalusia i País Basc, comparativament superior a la de Catalunya, amb dades de 2022.

Les dues crisis que pràcticament s’han solapat en els darrers anys -la Covid-19 i la guerra d’Ucraïna- han restat dinamisme a la indústria catalana, en general, segons les dades mostrades en el primer Baròmetre Industrial que realitza la patronal. Els indicadors relatius a Catalunya i a Espanya projecten, segons l’estudi, “una situació sobre la que cal actuar amb celeritat si volem consolidar i fer créixer la indústria catalana”, ha esmentat Oriol Alba, secretari general de la patronal Cecot. Entre aquests indicadors, destaca que durant l’any 2021 la indústria manufacturera representava l’11,5% del PIB espanyol, quan a Catalunya té més pes, del 15,5% sobre el PIB català. Així, a nivell estatal, la indústria manufacturera ha patit una reducció de la seva participació en el Valor Afegit Brut de l’economia espanyola, passant del 18,1% a 1997 al 12,8% al 2021. En aquest sentit, la Cecot posa de relleu l’acceleració d’activitat industrial en comunitats com Madrid, València i País Basc, comparativament superior a la de Catalunya, tal i com mostren els seus Índex de Producció Industrial.

En  contrapartida, l’informe demostra com les empreses ubicades a Catalunya han contingut les pujades de preus de venda industrials, absorbint part de l’increment tot reduint els marges empresarials, a diferència d’altres comunitats com País Basc o Andalusia, on l’increment de preus ha estat superior. Si bé, la indústria a Madrid ha eixugat encara més l’increment de costos, sense traslladar-los tant intensament als preus finals.

L'acceleració a la resta de comunitats autònomes també es palesa amb els nivells exportadors. Catalunya manté el lideratge exportador, representant un 24,4% de l'exportació total de l’estat espanyol. La segueix la Comunitat de Madrid amb el 15,2%, Andalusia amb l’11%, el País Valencià amb el 10,2% i el País Basc amb 8,4%. Però es mostra un augment d'activitat exportadora relativament superior a la catalana, en especial la Comunitat de Madrid, amb un 48,2% contra un 17,9% de Catalunya, durant l'últim any. El 2022, les exportacions catalanes van arribar als 94.927 milions d’euros. Els productes industrials suposen el 67,8% del total, seguit dels béns de consum amb 16,6%, sumant, amb els productes industrials, un 84,4% del total.

Les empreses evidencien encara en les seves opinions la preocupació pel clima industrial existent. La resistència de la demanda, la manca de subministraments, l’increment dels costos i la restriccions al finançament per culpa de l’increment dels tipus d’interès són els elements principals que marquen el clima industrial. A gener de 2023, la projecció de les empreses es manté en signe negatiu, principalment per l’empitjorament de les expectatives de producció. Els dos factors que concentren aquesta limitació de la producció, a criteri de les empreses, son la poca demanda (44,9%) i la manca de subministrament de materials (17,4%). La manca de mà d’obra (4,9%) s’ha reduït com a factor limitador per la producció respecte l’any 2022. A tancament de l'any passat, a Catalunya, hi havia 35.688 empreses industrials que representen el 5,6% del total d’empreses i, d’aquestes, el 63% són micros, petites o mitjanes empreses.

Aquesta és una percepció que s’arrossega de l’any passat quan, en general, l’atracció de demanada de la indústria espanyola va baixar en el segon semestre, tal i com mostra l’Índex de la Xifra de Negocis, i Catalunya no va ser l’excepció perquè va registrar una intensitat mitjana de la demanda, en aquest cas, al mateix nivell que Madrid. “Zones com País Basc i Andalusia han tingut un major atractiu per a la demanda i això ha de fer despertar la indústria catalana, en competència sana però ferotge versus aquests territoris”, ha manifestat el responsable del baròmetre, Sebastià García, assessor en Gestió Econòmica, Costos, Marges i Rendibilitat de la Cecot.

El Baròmetre Industrial també esmenta una de les fragilitats del teixit industrial català: la seva dimensió. I posa dades. El 99,4% d’empreses industrials son pimes; d’aquestes, el 60,5% tenen assalariats (d’1 a 249 assalariats) i el 38,8% son empreses industrials sense assalariats. Només el 0,6% d’empreses industrials tenen 250 o més treballadors. En aquest sentit, considera estratègic desenvolupar plans d’acció publicoprivats dirigits a recolzar les actuals indústries a guanyar dimensió i pugin implementar les millores en els eixos que proposa el PNI com son la sostenibilitat, la digitalització, l’ocupació de qualitat i l’ocupació de sòl industrial. El president de l’entitat, Xavier Panés, ha defensat la necessitat d’intensificar les actuacions dirigides a consolidar l’actual teixit industrial, i s’ha referit al fet que “no hem de parlar de necessitat de reindustrialització, sinó d’industrialitzar-nos encara més dels nivells actuals del territori” i ha reclamat mesures per millorar la competitivitat de les empreses, que van des de la reducció de la burocràcia administrativa, a les accions fer assentar un marc i una seguretat jurídica fins a la redefinició d’un marc de treball adaptat a les necessitats del segle XXI.