El paisatge de les pensions a l'Estat està teixit amb una complexa xarxa de normatives, càlculs i situacions personals que, en moments de vulnerabilitat, poden generar incertesa i perjudici econòmic. Recentment, una sentència del Tribunal Suprem ha aconseguit aclarir una d'aquestes zones grises, oferint una interpretació que amplia i protegeix els drets de les persones beneficiàries de pensions de viduïtat. El fallo resol un dubte persistent sobre com s'han de comptabilitzar les cotitzacions realitzades per una persona després d'haver-se jubilat, durant períodes en què, en compatibilitzar pensió i feina, la seva jubilació havia quedat suspesa.

L'origen d'aquesta qüestió es remunta a la introducció de la jubilació flexible, una figura creada per adaptar la sortida del mercat laboral a les realitats contemporànies. Aquesta modalitat permet rebre una part de la pensió mentre es continua treballant i cotitzant a temps parcial, amb l'expectativa que aquestes noves cotitzacions millorin la quantia de la pensió un cop se cessa definitivament en l'activitat. No obstant això, l'aplicació pràctica d'aquesta norma generava una greu inseguretat jurídica quan el treballador o treballadora moria durant aquest període de suspensió.

La interpretació administrativa dominant, sostinguda, per una banda, de la Seguretat Social, tendia a calcular la pensió de viduïtat exclusivament sobre la base de la pensió de jubilació ja reconeguda, com si l'últim període d'activitat i cotització no hagués existit. Aquesta pràctica, en ignorar un tram complet de la vida contributiva, podia minvar significativament la quantia de la pensió que rebria el cònjuge supervivent.

La sentència del Tribunal Suprem ha corregit aquesta lectura restrictiva, establint una doctrina clara i protectora. L'Alt Tribunal ha determinat que l'opció que la llei atorga als beneficiaris és real i efectiva. Això significa que la persona que sol·licita la pensió de viduïtat té dret que el càlcul es realitzi considerant la totalitat de la trajectòria del causant, incloent-hi de manera ineludible totes les cotitzacions generades durant la jubilació flexible.

La clau resideix en el dret a triar la fórmula que resulti més beneficiosa: es pot optar pel càlcul basat en la situació anterior com a pensionista, o es pot exigir un nou còmput que integri les últimes cotitzacions, la qual cosa normalment donarà lloc a una base reguladora més alta i, per tant, a una pensió de viduïtat més gran.

Aquesta decisió judicial transcendeix el cas particular i estableix un precedent de gran importància social. Reafirma un principi fonamental: les pensions derivades, com la de viduïtat, són un dret que es construeix sobre la base de tota la vida laboral i contributiva de la persona finada. Cap període de cotització efectiva, pel simple fet d'haver-se produït sota la fórmula de la jubilació suspesa, pot ser esborrat de l'historial a efectes del càlcul. La sentència posa així un necessari èmfasi en la finalitat protectora i de subsistència d'aquestes prestacions, especialment en un moment de dol i reorganització familiar.

Per a aquells que es vegin reflectits en aquesta situació, el camí queda ara més definit. La via per reclamar un recàlcul de la pensió de viduïtat, si es considera que no s'han tingut en compte totes les cotitzacions, comença amb una reclamació administrativa formal davant l'Institut Nacional de la Seguretat Social. En cas que aquesta no prosperi, l'existència d'aquesta doctrina jurisprudencial ferma del Tribunal Suprem es converteix en el fonament sòlid per interposar un recurs davant els tribunals del social, amb grans probabilitats d'èxit. En última instància, aquesta sentència no només fa justícia en casos individuals, sinó que enforteix la seguretat jurídica de milers de persones, assegurant que el sistema compleixi amb el seu propòsit essencial de garantia i protecció.