El món s'enfronta a una convulsió de magnitud inèdita que afecta no només el subministrament de petroli i gas, sinó també la disponibilitat d'aliments a escala planetària, segons ha advertit el director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), Fatih Birol. El màxim responsable de l'organisme amb seu a París ha llançat un diagnòstic particularment pessimista sobre l'evolució immediata de la crisi, que qualifica de més greu que la suma de les grans convulsions energètiques del 1973, el 1979 i el 2022. Birol ha assenyalat que, tot i que el mes de març ja va resultar extremadament complicat per als mercats internacionals, l'abril que tot just comença presenta un panorama encara més advers. Segons les seves previsions, si l'estret d'Ormuz roman tancat durant tot aquest mes, el volum de petroli cru i de productes refinats que deixarà de circular serà el doble del que ja s'ha perdut al llarg del mes de març.

"Ens endinsem en un abril negre", ha lamentat el dirigent turc, que considera que la reobertura d'aquest pas estratègic, per on transita una part substancial del cru mundial, constitueix l'única solució real a curt termini per alleugerir la pressió sobre els preus. El diagnòstic de Birol va més enllà del xoc energètic convencional. El director de l'AIE ha explicat que el món s'enfronta actualment al que ha definit com una "triple crisi", en la qual conflueixen tres vectors d'escassetat simultània: una crisi del petroli, una crisi del gas i una crisi alimentària. "El món mai no havia experimentat una interrupció del subministrament energètic d'aquesta magnitud", ha resumit, afegint que la situació actual supera en gravetat les crisis del 1973, del 1979 i del 2022 considerades en conjunt.

Els països més exposats

Segons l'anàlisi de l'AIE, els països que patiran amb més intensitat els efectes d'aquesta triple crisi són aquells que depenen encara més de les importacions energètiques i que disposen de marges financers més reduïts. Birol ha citat expressament Corea del Sud i el Japó com a economies avançades especialment sensibles, però ha posat l'accent en els riscos que afronten nacions com Indonèsia, les Filipines, el Vietnam, el Pakistan i Bangladesh, així com diversos països africans amb recursos limitats, on una pujada sostinguda dels preus de l'energia podria desencadenar crisis humanitàries de gran abast.

A mitjans de març, davant dels primers signes d'agreujament del conflicte, els països membres de l'AIE van respondre amb un alliberament massiu de 400 milions de barrils de petroli procedents de les reserves d'emergència. Birol ha recordat que, malgrat aquesta operació, l'agència encara disposa del 80% de les seves existències totals, un coixí que està preparada per utilitzar "si cal", tot i que confia que finalment no calgui recórrer a aquesta mesura extrema. Paral·lelament, l'organisme s'ha implicat activament en la denominada "diplomàcia energètica", mantenint contactes continus amb els ministres de l'Aràbia Saudita, el Brasil, l'Índia i molts altres països productors o consumidors clau per diversificar les fonts de subministrament.

En primer terme, Birol ha recomanat als governs que facin ús de l'energia amb la màxima prudència possible, que millorin els índexs d'eficiència energètica i que continuïn donant suport al creixement de les renovables per disminuir la dependència dels combustibles fòssils importats. A llarg termini, el director de l'AIE anticipa que la crisi actual provocarà una transformació profunda de la geopolítica energètica mundial i confia que contribuirà a accelerar el desenvolupament de les energies renovables, l'energia nuclear i l'adopció massiva de vehicles elèctrics. Birol ha establert un paral·lelisme amb el que va succeir a la dècada de 1970, quan la crisi del petroli va forçar una transformació radical de la indústria automotriu, i ha predicat que els cotxes elèctrics es desenvoluparan molt més de pressa que els vehicles amb motor de combustió interna, especialment a l'Àsia, on actualment la demanda de petroli és més elevada.