El consens és ara clar i sonor. Quatre anys després d'una predicció que llavors semblava audaç, Fatih Birol, director executiu de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), ha proclamat sense ambigüitats aquest dimarts des de París: la indústria nuclear civil ha tornat amb força i està ingressant en la seva vertadera «edat daurada». La declaració, feta durant la inauguració del Saló Nuclear Mundial (WNE), actua com el punt final a dècades de debat i estancament, i el llançament oficial d'una nova era per a l'àtom.
"Fa quatre anys em vaig atrevir a dir que l'energia nuclear tornaria, i us puc assegurar que ara ha tornat. Hi ha mercat, hi ha demanda, hi ha tecnologia. Estem entrant en l'edat d'or de l'energia nuclear gràcies a tots vosaltres", ha afirmat Birol davant de milers de professionals del sector, assenyalant una conjunció única de factors que han canviat el paradigma energètic global. Aquest renaixement no es pot entendre sense mirar enrere. L'accident de Fukushima (Japó) va suposar un punt d'inflexió traumàtic per a la indústria, conduint a la moratòria nuclear de països com Alemanya i alimentant un corrent d'escepticisme i aversió ciutadana i política. No obstant això, la urgència climàtica i la necessitat d'assegurar un subministrament energètic lliure d'emissions i de la volatilitat geopolítica dels combustibles fòssils han tornat a posar el focus en el nucli.
El canvi de narrativa va cristal·litzar el 2022, quan la Unió Europea, després d'un intens i polèmic debat, va incloure l'energia nuclear dins de la seva taxonomia verda, reconeixent-la oficialment com una font clau per a la transició ecològica. Aquest segell va obrir les portes a inversions sostenibles i va marcar un abans i un després. Un any més tard, a la COP28, el món va fer un pas més enllà: per primera vegada en una cimera del clima de l'ONU, es va reconèixer el paper "indispensable" del nucli i es va assumir el compromís de triplicar la seva capacitat global fins al 2050.
Una estratègia global coordinada
A París, aquest compromís no s'ha quedat en una simple declaració d'intencions. Rafael Grossi, secretari general de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), va corroborar l'optimisme de Birol amb dades concretes. El diplomàtic argentí, que recentment ha anunciat la seva candidatura per succeir António Guterres al capdavant de l'ONU, es va felicitar pels «clars avenços» observats des de la COP28. "El sector està mostrant una tornada al realisme a mesura que els països intensifiquen els programes existents, llancen noves iniciatives i actualitzen les regulacions per satisfer les futures necessitats energètiques", assenyala Grossi. En la seva intervenció, va destacar que aquest «realisme» reflecteix el reconeixement de la nuclear com a font d'energia estable i lliure de carboni, complementària perfecta per a la intermitència de les energies renovables com l'eòlica i la solar.
El suport polític també s'ha fet palpable amb la presència del ministre d'Economia francès, Roland Lescure. França, el país amb major dependència nuclear del món (al voltant del 70% de la seva electricitat), va actuar com a amfitriona i valedora de la tecnologia. Lescure ha subratllat el "nou rumb" que ha pres el sector després dels anys d'escepticisme i va animar a "seguir invertint en innovació", especialment en reactors modulars petits (SMR) i tecnologies de reciclatge de residus.
El pols del sector
L'optimisme es reflecteix en les xifres del mateix saló WNE, considerat el principal esdeveniment mundial del sector. En la seva sisena edició biennal, reuneix 80 països, un miler d'expositors i espera uns 25.000 visitants, una xifra que suposa un increment del 30% respecte a l'edició de 2023. Aquest creixement exponencial en la participació és un termòmetre fidel de l'interès i la inversió que està atraient la indústria. Tanmateix, aquest renaixement no està exempt d'ombres i absències significatives. Com ja va succeir el 2023, Rússia, una de les grans potències nuclears mundials i principal exportador de centrals, continua sent la gran absent a la cita. La seva exclusió és un recordatori de les profundes fractures geopolítiques que continuen impactant el sector, especialment després de la invasió d'Ucraïna i el control de la central de Zaporíjia, factors que han obligat a reorganitzar les cadenes de subministrament i les aliances estratègiques.
L'anomenada "edat daurada" nuclear no es limita a la construcció de grans centrals tradicionals. El futur immediat passa pels avenços en seguretat passiva, la gestió de residus radioactius, el desenvolupament comercial dels SMR –més assequibles i versàtils– i la fusió nuclear, tot i que aquesta última encara es troba en fases de recerca. En definitiva, el que es respira a Villepinte és més que optimisme; és la confirmació d'un canvi estructural. La fusió dels imperatius climàtics, la maduresa tecnològica i el suport polític ha donat lloc a un ecosistema on l'energia nuclear es veu ja no com un mal necessari, sinó com un pilar fonamental per a construir un sistema energètic resilient, net i capaç d'afrontar els reptes del segle XXI. "L'edat daurada", segons l'AIE, ja és aquí.