Durant la darrera dècada, les administracions públiques catalanes han adjudicat contractes vinculats a l’habitatge per valor de 377 milions d'euros. Les dades del rànquing global d’organismes contractants mostren una realitat molt concentrada: una desena d’entitats s’emporten la gran majoria dels recursos, mentre que la resta de la llista, formada per ajuntaments, consells comarcals i empreses municipals, es reparteix imports molt més modestos. El lideratge és indiscutible. L’Institut Municipal de Serveis Socials de Barcelona (IMSS), entitat de l'Ajuntament de Barcelona, encapçala la classificació amb 104 milions d'euros. La xifra és rellevant perquè gairebé tres quartes parts d’aquest import es concentren en l’últim període analitzat, el 2025-2026, quan l’organisme va adjudicar 77 milions.

El segon lloc és per a l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial, amb 85 milions d'euros. A diferència de l’IMSS, la seva despesa és més regular al llarg del temps, amb pics destacats el 2021-2022 (23,4 milions) i el 2024-2025 (29,8 milions). L'organisme de l'Àrea Metropolitana de Barcelona és una peça clau en la promoció de sòl i la gestió patrimonial al voltant de Barcelona. El tercer lloc correspon a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, amb 70 milions d'euros. 


El quart lloc és per al Consorci de l’Habitatge de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb 32 milions d'euros, que també mostra una acceleració molt marcada en els dos darrers trams: 13,2 milions el 2024-2025 i 17,0 milions el 2025-2026. La seva funció de coordinació i finançament d’habitatge protegit a la zona metropolitana el converteix en un actor clau.

L’efecte de les empreses municipals i els petits ajuntaments

El cinquè lloc l’ocupa Prat Espais, amb 11,5 milions d'euros, una empresa municipal del Prat de Llobregat que ha concentrat gairebé tota la seva activitat en el darrer període: 10,7 milions el 2025-2026. El sisè és l’Ajuntament de Barcelona, amb 11,3 milions d'euros. Això indica que bona part de la despesa municipal en habitatge es canalitza a través d’organismes municipals. El setè lloc és per a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, amb 6,7 milions, que destaca especialment el 2022-2023 (3 milions) i el 2024-2025 (3,1 milions).

El vuitè és la Promotora Igualadina Municipal d’Habitatges, amb 4,6 milions, gairebé tots ells concentrats el 2023-2024. Una de les sorpreses del rànquing és el novè lloc: el Consorci d’Educació de Barcelona, amb 4,2 milions d’euros, tots ells adjudicats el 2025-2026. Tot i que el seu àmbit és educatiu, la vinculació amb equipaments pot explicar aquesta despesa. El desè lloc és per a la Diputació de Barcelona, amb 4 milions, una xifra modesta si es té en compte el seu paper de suport als municipis.

A partir de l'onzena posició, el rànquing entra en una altra dimensió. L’Institut Català del Sòl suma 3 milions; l’Ajuntament de Palafolls, 2,5 milions; i la Vila Universitària SL (Universitat Autònoma de Barcelona), 2,4 milions d'euros. La llista continua amb ajuntaments com Terrassa (1,65 milions), Badalona (1,6 milions), Mataró (1,1 milions) o Vilafranca del Penedès (935.368 euros). A mesura que s’avança en les posicions, els imports es redueixen dràsticament: a partir del lloc 100, la majoria d’entitats no arriben als 100.000 euros, i a partir del lloc 200, les xifres se situen per sota dels 20.000 euros. Aquesta cua llarga inclou centenars d’ajuntaments petits, consells comarcals, consorcis, universitats i empreses públiques. Alguns exemples són l’Ajuntament de Sant Martí de Tous (89.279 euros) o Blanes (81.401 euros).