Dels 93.000 milions d'euros que els països membres de la Unió Europea van deixar d'ingressar en IVA pel frau l'any 2020, un 3,65% es va deixar d'ingressar a Espanya. Segons els càlculs de l'informe publicat per la Comissió Europea aquest dijous, a Espanya es van deixar d'ingressar 3.396 milions d'euros a causa del frau en l'IVA el 2020. Això significa que va ingressar un 4,7% menys del que deuria en aquest exercici per l'impost sobre el valor afegit que s'aplica als béns de consum.
Les pèrdues a Espanya són bastant menors que a l'exercici anterior, el de 2019, quan va deixar d'ingressar 5.840 milions, un 6,9% del que havia d'haver recaptat, una bretxa dos punts més gran que la de l'exercici 2020. També Europa ha millorat la seva bretxa, que per llavors va ser de 134.000 milions d'euros.
Ampliant la perspectiva, la xifra és bastant més que a l'informe presentat el 2017 relatiu a l'exercici de 2015, quan el mateix informe va xifrar en 1.806 milions d'euros els que es van deixar d'ingressar per l'IVA, un 2% del total, mentre que a Europa aquell mateix any es van deixar de percebre 137.500 milions d'euros.
Esta semana, la #vdLCommission se reúne para discutir sobre:
— Comisión Europea (@ComisionEuropea) December 7, 2022
🔹IVA en la Era Digital
🔹Cooperación administrativa en materia tributaria
🔹Fortalecimiento de la Unión de los Mercados de Capitales
🔹Política de Igualdad https://t.co/soWSBosjYB
L'IVA, que a Espanya és del 21% en el seu tipus general, un 10% el reduït i un 4% el superreduït, va servir perquè les arques de l'estat recaptessin un total de 69.382 milions l'any 2020. Però aquest gravamen hauria d'haver reportat fins a un total de 72.778 milions.
Entre les mesures que ha proposat la Comissió Europea per aturar aquest forat negre de recaptació està una regulació més gran en les aplicacions tecnològiques perquè es cobri l'IVA, així com un sistema d'IVA en temps real basat en la facturació electrònica.
Romania, un forat en l'IVA
La fuita en la recaptació d'impostos a Espanya la situa com el sisè país de la UE que menys diners van perdre per frau d'IVA, per darrere de Finlàndia (1,3%), Estònia (1,6%), Suècia (2%), els Països Baixos (2,8%) i Letònia (3,6%) i per davant d'Alemanya (4,8%).
En l'altre extrem, Romania va deixar d'ingressar un 36% de la seva recaptació pels ingressos perduts de l'IVA, la qual cosa la col·loca com la pitjor de la Unió Europea, molt per sobre de Malta (un 24,1%) i Itàlia (20,8%), que el segueixen en la classificació.
En conjunt, els estats membres de la UE van deixar de percebre 92.732 milions d'euros el 2020, a causa d'activitats fraudulentes en matèria d'IVA, una xifra que suposa un 9,1% menys del total d'ingressos previstos. Aquest descens generalitzat pot explicar-se, segons apunta l'informe de la Comissió, per un augment del compliment de les obligacions de l'IVA degut en gran part a l'efecte de les mesures de suport governamentals introduïdes en resposta a la pandèmia de COVID-19.
Per la seva part, la bretxa d'exempció, o la part mitjana dels "ingressos ideals" que es perd a causa de les diverses exempcions, sol ser la major de les dues i se situa entorn del 36% dels ingressos teòrics ideals de l'IVA a la UE.
El país amb la bretxa d'exempció més gran el 2020 va ser Espanya, amb un 46,9%, una dada que Brussel·les atribueix a l'aplicació d'impostos indirectes diferents a l'IVA a les Canàries, Ceuta i Melilla. Mentrestant, en el costat oposat de la taula, el valor més baix es va observar clarament a Malta (entorn del 16%).
L'efecte de la covid-19
La pandèmia de Covid-19 va fer que 19 dels 27 Estats membres experimentessin un descens dels ingressos per IVA a causa de la disminució del consum global durant les diverses fases de bloqueig, segons informa Europa Press.
El 2020, les diferències estimades de l'IVA entre els Estats membre van oscil·lar entre l'1,3% de Finlàndia, l'1,8 % d'Estònia i el 2 % de Suècia, fins el 20,8 % d'Itàlia, el 24,1 % de Malta i el 35,7 % de Romania. En termes nominals, les diferències més importants es van registrar a Itàlia (26.000 milions d'euros), França (14.000 milions d'euros) i Alemanya (11.000 milions d'euros).
Fa tan sols uns dies, el 4 de desembre, la Guàrdia Civil en coordinació amb la Fiscalia Europea i autoritats de 14 països de la Unió Europea van desmantellar una organització criminal responsable d'un frau de l'IVA estimat en 2.200 milions.
L'organització criminal operava simultàniament a 14 països europeus i, a través de la devolució de la venda de dispositius electrònics i reclamant la devolució de l'IVA a les autoritats fiscals, van aconseguir forjar el frau de carrusel més rellevant de l'IVA investigat fins a la data a la Unió Europea.