Al desembre hi havia 20,46 milions de persones treballant, segons les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) que ha publicat aquest dijous l'INE. Això suposa que s'han creat 279.000 llocs de treball durant l'any passat, amb un increment de l'1,38%, lluny dels 840.600 de l'any anterior i per sota dels 402.300 de 2019, abans de la pandèmia. No obstant això, en el quart trimestre de l'any es van perdre 81.900 llocs de treball, una xifra especialment dolenta si es té en compte que l'última caiguda de l'ocupació en l'últim tram de l'any es va produir el 2017, quan es van destruir 50.900 llocs de treball. L'any anterior, el 2016, també es va produir destrucció d'ocupació, però quatre vegades menys que el 2022, tan sols 19.400 llocs de treball.

A més, la caiguda de l'últim trimestre hauria estat més gran si no fos pel sector públic que va crear 20.000 llocs de treball, per la qual cosa el sector privat en va destruir 101.900. En el conjunt de l'any, el sector privat va generar 228.200 llocs de treball i el públic 50.700, el que significa que un de cada cinc llocs de treball (el 18,2%) va ser creat per una Administració Pública. Respecte a l'atur, el nombre d'aturats puja aquest trimestre en 43.800 persones (1,47%) i se situa en 3.024.000. En termes desestacionalitzats la variació trimestral és del 2,32%. Durant l'any passat, l'atur ha disminuït en 79.900 persones (–2,57%) col·locant la taxa d'atur en el 12,87%, la qual cosa suposa 21 centèsimes més que en el trimestre anterior. En el conjunt de 2022 aquesta taxa ha descendit en 45 centèsimes, baixant des del 13,32%. Al trimestre, el nombre de llars en les quals no treballa ningú es va incrementar en 70.100 i sumen prop de un milió cinquanta mil.

Les dades de l'EPA, que es recopilen a través d'enquestes realitzades als ciutadans, donen una dada d'ocupació lleugerament superior a l'afiliació de la Seguretat Social, que recull el nombre exacte de persones que estan cotitzant com actius. Al desembre havia registrat 20,32 milions de persones a la Seguretat Social, uns 140.000 persones menys de les comptabilitzades per l'EPA, encara que les dades d'afiliació eleven el nombre de llocs de treball creats l'any passat fins a 471.700, gairebé 200.000 més que l'EPA.

El Ministeri d'Economia ressalta sobre les dades conegudes aquest dijous que les dades de l'EPA constaten el canvi estructural al mercat laboral l'any passat gràcies a la reforma laboral, amb la "creació de més de 278.900 llocs de treball, una baixada de la temporalitat de 7 punts i una reducció de l'atur en 80.000 persones".

Catalunya, per sota de la mitjana

L'últim any es va crear ocupació en gairebé totes les comunitats autònomes, encara que amb grans diferències. En termes percentuals, la principal pujada es va produir a les Illes Balears que amb 33.800 llocs de treball l'any augmenta un 6,3%, seguit de les Canàries que creix un 5,63% amb 52.800 llocs de treball i en tercer lloc, la Comunitat Valenciana amb un 4,86% més d'ocupació i 102.700 persones treballant més. En termes absoluts a Catalunya s'han creat l'any passat 20.800 llocs de treball, un 0,6%, molt per sota de l'1,38% de la mitjana nacional, encara que es col·loca per sobre de territoris com la Comunitat de Madrid, que va generar l'any 17.400 llocs de treball, una pujada del 0,55%, o el País Basc que l'any va destruir 7.700 llocs de treball, un -0,8%. Euskadi és juntament amb Aragó i Astúries, les úniques on es van destruir llocs de treball l'any passat.

Si es mesura l'últim trimestre, els increments més importants en termes absoluts s'han produït a les Canàries amb 43.100 llocs de treball més i un increment del 4,55% respecte al tercer trimestre; la Comunitat Valenciana, 27.300 llocs de treball i un 1,25% de pujada, i la Comunitat de Madrid amb 26.400 llocs de treball i un increment del 0,83%. Tots elles per sobre del descens del 0,4% a la mitjana nacional.

Catalunya és un dels nou territoris on ha descendit l'ocupació en el quart trimestre, en concret baixa en 40.900 persones, el -1,15% en termes percentuals respecte al trimestre anterior, molt per sobre de la mitjana. Tanmateix, el descens més gran es produeix a les Balears, molt afectat per l'estacionalitat del turisme, amb 83.300 persones més sense ocupació un 12,3% per sota del trimestre estival. A Andalusia es va reduir el número d'ocupats en 19.400, un 0,59% de caiguda.

366.100 indefinits més

Els assalariats disminueixen en l'últim trimestre de l'any en 31.700. Els que tenen contracte indefinit s'incrementen en 366.100, mentre que els de contracte temporal es redueixen en 397.800. En variació anual, el nombre d'assalariats creix en 397.300, l'ocupació indefinida augmenta en 1.591.100 persones i el temporal disminueix en 1.193.800. El nombre de treballadors per compte propi baixa en 34.700 aquest trimestre i en 111.200 en els 12 últims mesos. En els períodes de creació d'ocupació solc ser normal que es redueixi el nombre d'autònoms, ja que molts busquen una feina assalariada.

L'ocupació augmenta aquest trimestre en l'Agricultura (24.200 d'ocupats més) i baixa en els Serveis (70.100 menys), en la Construcció (–28.000) i en la Indústria (–8.000). L'últim any l'ocupació puja en els Serveis (314.300 més), en la Indústria (36.600) i en la Construcció (14.900), i baixa en l'Agricultura (–86.900).