L'èxode cap a les oficines d'atur dels treballadors del sector de l'Educació ha començat el juny, amb 56.593 afiliats menys en la Seguretat Social. L'estacionalitat de la formació -que es paralitza en els mesos estivals- deixa sense activitat laboral una de cada cinc persones dedicades al sector. Així, les desercions de juny continuaran el juliol i l'agost com en anys anteriors. El passat 2024, l'ocupació va caure d'1,28 milions d'afiliats el maig, sota l'epígraf d'Educació, a 1,032 a l'agost; és a dir, 254.000 menys, el que equival al 20%.
Es tracta majoritàriament d'assalariats, encara que del total dels afiliats que han caigut de les llistes d'afiliats en Educació, el 2% són autònoms. El secretari d'Estat de Seguretat Social, Borja Suárez, assenyala que el fenomen se circumscriu a la formació no reglada -acadèmies, activitats extraescolars o funcions no pedagògiques- i no en la reglada. Això deixa fora les escoles públiques, els concertats i els privats i els professors, ja que diverses sentències prohibeixen que siguin acomiadats en els mesos d'estiu.
Jesús Gualix, responsable d'Educació d'UGT, coincideix amb delimitar l'atur d'activitat a la formació no reglada, però reconeix que hi ha alguns casos, minoritaris, que sí que estan incomplint la llei. Es tracta de professors "vinculats a empreses concretes d'Andalusia que tenim denunciades" i, encara que no descarta que hi pogués haver altres casos, en el sindicat no tenen constància de més. Una denúncia que han elevat als tribunals el 2023. El sindicalista remarca que des que es va guanyar a l'Audiència Nacional, sentència ratificada pel Tribunal Suprem, no "es pogués fer al personal docent contractes de fixos discontinus. Si és així, seran condicions fraudulentes. Finalment, declara que no té constància que des de la Inspecció de Treball hi hagi alguna campanya específica per als fixos discontinus del sector.
Pedro Ocaña, de CCOO, assenyala que el seu sindicat ha exigit una campanya específica en aquest àmbit, encara que assenyala que no s'acaba d'activar i assenyala, que no li consta que s'estigui pensant en una reforma legal referent a això.
Fonts del Ministeri de Treball assenyalen que la Inspecció de Treball fa una campanya global per constatar que els contractats com a fixos discontinus compleixen les normes i no estan en frau de llei. Una de les irregularitats més freqüents que es detecta és que els assalariats sota aquesta modalitat tenen una activitat continuada durant tot l'any, sense registrar cessaments d'activitat que justifiquen aquest contracte. En cas de ser així, l'empresa haurà de modificar automàticament el contracte de fix discontinu a fix continu. Amb les últimes dades de 2023, la Inspecció va continuar amb el Pla de xoc específic per a la transformació de contractes fixos discontinus en fixos ordinaris, que va engegar un any abans. El 2023 es van transformar 60.016 contractes, dels quals 44.284 van ser resultat del pla de xoc i 15.732 per l'acció ordinària.
Jesús Cruz Villalón, catedràtic de Dret laboral de la Universitat de Sevilla, assenyala que en el cas de professors, la inspecció podria intervenir si l'ús del fix discontinu, quan s'hauria d'utilitzar el fix ordinari, provoqués el pagament de menys cotitzacions a la Seguretat Social i el Sepe podria denegar la prestació d'atur per als períodes d'inactivitat. Finalment, per la via judicial "caldria veure si es produeix un acomiadament improcedent al final del curs escolar o es pretén abonar menys salari durant el mes de vacances".
Però matisa que si es tracta de treballs complementaris o de manteniment al sector de l'educació, per exemple neteja dels locals, que es poden interrompre dos o tres mesos, el legal utilitzar la figura del fix discontinu. L'expert en la norma laboral recalca que els fixos discontinus tenen un règim especial en la prestació d'atur. "Si tenen el període mínim de cotització, un any, tenen dret a la prestació d'atur durant els períodes d'inactivitat. El percentatge dels que reben la prestació d'atur és bastant elevat", apunta.
Contracte temporal
Els fixos discontinus són, certament, majoria en l'èxode cap a l'atur d'una cinquena part dels treballadors en Educació. Al juny, el 82% dels que s'han donat de baixa tenien aquesta modalitat contractual. Tanmateix, no són els únics. Al sector, al maig, hi havia 294.690 assalariats amb contractes temporals, més a temps complet que parcial, davant 157.690 fixos discontinus. Però l'arribada de l'estiu no els afecta tant, al revés. L'allau de campaments estivals i la contractació de monitors provoca que augmentin en 792 els afiliats amb contractes temporals a temps complet, però també en 545 en la modalitat de fixos ordinaris a temps complet.
Tanmateix, s'han produït descensos en les altres modalitats, especialment en jornades parcials. Així, els fixos a temps parcial es redueixen en 1.813 afiliats i els temporals, també a temps parcial, en 5.342. També cau l'afiliació entre els contractes d'aprenentatge (813 afiliats menys) i en altres contractes (2.566).
Pocs canvis
Des del govern espanyol assenyalen que la situació al sector està canviant a millor, encara que les dades mostren una lleugera correcció en el millor dels casos. L'arribada de la reforma laboral el 2022 va obligar el sector a substituir el contracte d'obra i servei pel de fixos discontinus. Així, el maig de 2019 hi havia 384.539 assalariats temporals i 58.428 fixos discontinus i sis anys després continuen manant els temporals, gairebé el doble que els discontinus, malgrat que s'han elevat en 100.000.
Però malgrat el canvi de contracte -que suposa clarament una millora davant el model temporal- la realitat al sector continua sent la mateixa, perquè el 2021 van deixar de cobrar les seves nòmines el 20,2% del total d'afiliats en Educació i el 2025, es redueix tot just tres dècimes. En positiu, el pes dels fixos discontinus ha anat descendint, ja que el fort creixement de l'ocupació en Educació (30% des de la pandèmia) s'ha cobert principalment amb fixos ordinaris. El 2025, els discontinus pesaven l'11,9% de l'ocupació, mentre que el 2023 eren el 13,6%.