20 municipis d'Espanya concentren el 95% de tots els turismes que matriculen les grans empreses de rènting i de lloguer i, d'aquests, els 10 primers pobles sumen el 80% de les compres. I no són pocs cotxes, ja que el 2022 aquestes empreses propietàries de grans flotes en van adquirir 241.011, segons les dades de MSI, la consultora de mercat especialitzada en automoció. Les empreses amb grans flotes, en especial les de rènting i lloguer, busquen estalviar-se el màxim possible en l'impost de circulació per la qual cosa matriculen els cotxes en ajuntaments on aquest tribut és més barat, ja que els municipis tenen la potestat d'establir, amb un mínim, quant cobrar per cotxe. És una competència fiscal a nivell local que perjudica especialment grans municipis com Madrid, Barcelona i València, per on acaben circulant aquests cotxes que, tanmateix, paguen els impostos en pobles, alguns de menys de 200 habitants.

La llei d'hisendes locals estableix que l'impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM), conegut com a l'impost de circulació, el "numeret" o "la vinyeta", deixa un gran marge de maniobra als ajuntaments per determinar quant cobra per cada tipus de cotxe segons els cavalls fiscals. Així s'estableixen cinc trams: fins a 8 cavalls fiscals; de 9 a 12; de 12 a 16, de 16 a 20 i més de 20 cavalls fiscals. I el cost pot ser la meitat en aquests pobles que s'han convertit en veritables paradisos fiscals. Com a exemple, en l'últim tram, el de més cavalls fiscals, l'Ajuntament de Madrid cobra 224 euros cada any; el de Barcelona 217,3 euros i 112 euros en quatre dels ajuntaments que més cotxes matriculen (Colmenar del Arroyo, Robledo de Chabela, Boadilla del Monte o Majadahonda). Una proporció que es manté en els altres quatre trams.

Per fer-se una idea de la dimensió que han agafat aquests pobles, el primer del rànquing, Colmenar del Arroyo, un poble de 1.880 habitants, va matricular l'any passat 38.593 turismes en el seu municipi l'any passat, el 16% del total dels cotxes comprats per les empreses de rènting i lloguer a Espanya el 2022. Però l'any anterior, quan les compres van ser superiors, va assolir els 45.040, el 17,6%. Colmenar del Arroyo va desbancar el 2020 Robledo de Chavela (Madrid, 4.485 habitants) que es va mantenir com el municipi elegit pels grans flotistes.

Chema López, director de màrqueting de MSI, explica a ON ECONOMIA que el més rellevant no és quants cotxes matriculen cada any, sinó quants en tenen actius pagant anualment. Les empreses de rènting solen explotar entre 4 i 6 anys els cotxes, i després els venen. Durant aquell període estan pagant l'impost de circulació en aquest ajuntament. Segons les dades dels últims quatre anys, Colmenar del Arroyo ha matriculat prop de 170.000 cotxes (pràcticament tots de rènting, ja que no tenen gairebé cotxes d'empreses de lloguer, que es venen normalment a l'any o any i mig) que estan pagant l'impost a 12,62 euros els del primer tram, 34,08 euros els del segon, 71,9 euros els del tercer, 89,6 euros els del quart tram i a 112 euros els de l'últim. A una mitjana de 100 euros per vehicle, el municipi recapta cada any prop de 17 milions d'euros per als seus 1.880 veïns.

Tot plegat explica que aquesta pràctica fiscal s'hagi anat estenent per diversos municipis, especialment a la Comunitat de Madrid, que col·loca 13 pobles entre els 20 on més cotxes de flota es matriculen. De fet, els 10 primers són d'aquest territori. Com a mostra, dels 25 primers municipis per volum de matriculació de cotxes de rènting i lloguer, 11 no estaven en aquests llocs el 2020. El que ha entrat amb més força, Alcobendas (Madrid), tanmateix, no té les taxes fiscals entre els valors més baixos, sinó en un punt intermedi. Com a exemple, en l'últim tram, a Madrid capital es paga a l'any 224 euros i a Alcobendas 164 euros. Tanmateix, en aquest municipi tenen la seu diverses empreses d'automoció, com Volkswagen Financial Services, el rènting del grup Volkswagen, o l'empresa de rènting LeasePlan que matriculen en aquest municipi les flotes.

Altres pobles grans de la Comunitat de Madrid sí que han posicionat el seu impost de circulació en la part baixa i han aconseguit entrar als llocs de cap en tan sols dos anys. És el cas de Majadahonda, que l'any passat va matricular 10.935 cotxes de flotes i l'anterior cap. O Boadilla del Monte, seu del Banc Santander i de les seves dues empreses de rènting, Bansander i Santander Consumer, on es van matricular el passat 2022 poc més de 7.730 cotxes.

Barcelona perd posicions

Barcelona, a diferència de Madrid, ha perdut els seus dos pobles en la competència fiscal per l'impost de circulació: Rajadell i Aguilar de Segarra. Per fer-nos una idea del descens, el primer va ser el 2019 el setè poble d'Espanya on més cotxes de flota es van matricular, 21.606. Rere el lògic descens del 2020, on van caure de manera espectacular les matriculacions, el 2021 en va registrar tres vegades menys, 7.918, i l'any passat pràcticament va desaparèixer de la competició, amb només 451 cotxes matriculats. Un descens semblant ha patit Aguilar de Segarra, des del lloc onzè després de matricular-ne 10.321 el 2019, va descendir a 2.544 el 2021 i 484 l'any passat. A canvi, ha emergit el Prat de Llobregat, que es van col·locar l'any passat al lloc 17 l'any passat, amb 1.581 matriculacions, totes d'empreses de lloguer (cap de rènting), quan el 2021 tan sols va registrar 481 cotxes.

L'illa de Gran Canària també ha entrat en la batalla, encara que amb cotxes de rènting i no de lloguer, i col·loca quatre municipis entre els 20 amb més cotxes de flota matriculats: la capital, més Tejada, Agüemes i San Bartolomé. Relleu, a Alacant, i Escorca, un poble de les Balears amb 183 habitants, es troben també entre els 20 pobles amb més cotxes de flota pagant l'impost de circulació, encara que ambdós estan en el rànquing fa diversos anys. Chema López explica que aquests pobles, fora de la Comunitat de Madrid, on es concentren les matriculacions de les grans empreses de rènting i lloguer, estan pujant gràcies a l'entrada de grans grups de concessionaris d'àmbit regional al mercat del rènting. En general, solen triar algun dels pobles amb l'impost més baix del seu territori.