Si hi ha un lloc capaç de deixar-te descol·locat a la Garrotxa, és aquest: una petita ermita plantada literalment al mig del cràter d’un volcà. No cal tenir gaire imaginació per entendre per què s’ha convertit en una de les estampes més buscades de la zona. El paisatge, ple d’antics cons volcànics i terrenys modelats per la lava, fa de marc natural d’una ruta senzilla i molt agraïda, especialment a la tardor.

Ens trobem al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, a tocar d’Olot. Aquí, on fa segles la terra bullia, avui hi ha un entorn tranquil que convida a caminar-hi sense presses.

Santa Margarida de Sacot: un temple amb molta història

L’ermita que hi trobem és la Santa Margarida de Sacot, un edifici d’origen romànic del qual només en queden alguns vestigis. La construcció original va desaparèixer al segle XV arran d’un fort terratrèmol, i la que veiem ara és una reconstrucció més austera, però que manté l’essència.

La imatge que hi ha a l’interior és només una rèplica; la talla original, del segle XIV, es conserva al Museu Diocesà de Girona.

Per què hi ha una ermita en aquest lloc tan insòlit? La ubicació pot semblar estranya, però té una explicació molt arrelada al territori. La tradició diu que es va trobar una imatge de Santa Margarida a la mateixa boca del volcà, i això va portar els habitants de l’època a aixecar-hi un petit temple just allà. Amb els anys, l’activitat volcànica i l’erosió han transformat el cràter en un prat ampli i planer, de manera que avui hi pots arribar sense cap dificultat.

Com arribar-hi i què t’hi trobaràs

El punt de partida és molt fàcil: només has de deixar el cotxe a l’aparcament situat a la carretera GI-524, a pocs minuts d’Olot. El camí està ben indicat i no té cap complicació.

  • Durada aproximada: 30 minuts fins al punt més alt.

  • Altitud del volcà: 766 metres.

  • Altitud del cràter: 682 metres.

El primer tram és una mica costerut, però curt. Un cop a dalt, la baixada cap al prat és molt suau. Quan hi arribes, la imatge és espectacular: un cercle verd immens, envoltat per les parets del volcà i, al centre, l’ermita.

Moltes persones aprofiten per seure a la gespa, fer fotos o fins i tot organitzar-hi un petit pícnic. La llum de tardor, amb els tons vermellosos dels boscos que envolten el volcà, fa que sigui un dels moments més bonics per visitar-lo.

Una sortida senzilla i ideal per a tothom

No cal ser cap expert en muntanya per gaudir d’aquesta ruta. És curta, està ben marcada i ofereix un paisatge que sorprèn tant si vas en família com si hi fas una escapada tranquil·la. A més, és una bona porta d’entrada per descobrir altres volcans de la zona, com el Croscat o el Montsacopa.