Ha passat gairebé una setmana, però les celebracions dels 12-O segueixen bellugant la cua i oferint-nos xous indescriptibles. No, no parlem de la paleta cromàtica dels fums de la Patrulla Águila, dibuixant una bandera republicana gegant al cel de Madrid. La cosa va també de banderes, però en comptes de a la capital d'Espanya, aquest episodi ens porta a Tarragona, a la díscola Catalunya. A casa nostra vam assistir a diverses manifestacions d'aquesta parròquia: per exemple, les de Barcelona. Una era suposadament constitucionalista al Passeig de Gràcia, malgrat que estava plena d'elements de VOX, que són qualsevol cosa menys fans de la Constitució. L'altra, la d'exaltats, neonazis i feixistes a Montjuïc. Un espectacle. 

A la primera d'aquestes manifestacions van arribar, com passa sovint, autobusos i vehicles particulars de ciutadans de fora de Catalunya. S'havia de fer pinya i intentar que la foto no sortís gaire deslluïda, és clar. Un dels que van fer els 650 quilòmetres entre Madrid i Barcelona va ser un tal Miguel Frontera, un ultra de soca-rel, col·laborador de Javier Negre i ben conegut perquè haurà d'anar al jutjat com a responsable de l'assetjament a Pablo Iglesias i Irene Montero. L'home es va plantar al domicili de Galapagar insultant-los i gravant-los en vídeo. La Fiscalia demana 3 anys de presó, mentre que l'exvicepresident i la ministra d'Igualtat rebaixen la pena a 18 mesos. Un angelet.

Miguel Frontera en Barcelona haciendo de Capitán España Youtube

Miguel Frontera a Barcelona fent de Capità Espanya / Youtube

Doncs bé, Frontera va fer una excursió molt profitosa, cultural i provocadora. El seu objectiu principal era passejar-se amb la seva parafernàlia de VOX i rebentar actes independentistes​. Abans d'arribar a Barcelona feia aturada a la capital del Tarragonès a casa d'uns amics. Estava nerviós i amb ganes de marxa: es va llevar a les 6:30 del matí per fer un tomb pel barri. El seu relat és esgarrifós: es va trobar de morros amb el que nomena com "guerra de banderas" als balcons. Diu que a Madrid no passa, allà només llueixen la "una, grande y libre". Els seus ulls es fixaven sobretot en aquestes, però també en va trobar de catalanes, és clar. Curiosament, d'estelades no en va treure, però no va poder obviar els llaços grocs: "Lazito de la chusmilla. Esa cosa. Esto es un cante, un escándalo". Més troballes: una de l'arc de Sant Martí, "la de lobby LGTBI, la movida esta de esta peña", i fins i tot de Rússia, Noruega o el que ell creu que és Veneçuela, que en realitat és de Colòmbia. Ja té nassos que un espanyolista s'equivoqui amb Veneçuela, país que sempre tenen a la punta de la llengua. Però per a pífia, la que estava a punt de cometre.

Lazo amarillo senyera y bandera española en Tarragona Youtube

Lazo amarillo en Tarragona Youtube

La 'guerra de banderes' que es va trobar l'ultra Miguel Frontera a Tarragona / Youtube

En Miguel apunta amb el seu mòbil a un balcó d'on penja una de blava amb una creu groga al mig. Estava ja tan marejat que perd l'oremus i pronuncia les paraules que farien que Don Pelayo sortís de la tomba per tornar a morir-se: "Tenemos aquí esta que no sé muy bien qué es. Será la de los templarios o no sé de quién...". I es queda tan ample. 0 en Geografia, però de l'espanyola. 'Asturias, patria queridaaaaaaa'. 

bandera Asturias en Tarragona Youtube

Deia en Miguel Frontera que no sabia que passava, que la gent el mirava de forma estranya per portar una polsera de VOX quan entrava als bars a esmorzar (a les 6:30 del matí, no sabem quina mena d'establiments estava visitant). Potser no era el marxandatge, sinó que eren tots asturians, al·lucinant amb el senyor.