Les xarxes socials són un arma molt perillosa en les mans equivocades. Un cotxe de carreres de potència infinita i resultats imprevisibles, si els que estan al volant són inexperts o no tenen l'habilitat per fer-lo servir. Bé, això de resultats imprevisibles no és del tot cert. Més aviat, previsibles en el fracàs. Només varia la forma i el grau de la patacada. És el que està passant a tot el món amb una pel·lícula brasilera, una comèdia irreverent, satírica i de temàtica religiosa, que ha enervat grups evangèlics d'Amèrica del Sud. Ara sabem que 'La primera temptació de Crist' també ha despertat l'enuig de l'associació espanyola ultrareligiosa Abogados Cristianos. El mateix grup que va portar al jutjat a Willy Toledo, ara ha denunciat Netflix per tenir la cinta al seu catàleg, una comèdia que presenta Jesucrist com a homosexual. Bé, com a "inepto y homosexual", segons la mateixa nota dels advocats. 

Primera temptació Crist Netflix

Primera temptació Crist Netflix

Què ha passat, però, amb la difusió del cabreig dels lletrats cristians? Què la xarxa frisa per veure l'esmentada pel·lícula, el que es coneix com a 'efecte Streisand'. Un clàssic dels nostres dies d'existència virtual. Milers d'internautes han sentit la crida al boicot promoguda per l'associació i han reaccionat amb tota mena de conyes i, sobretot, fent una publicitat impagable de la comèdia. "Si el meu enemic no vol que la miri, la miraré 30 vegades". És el que passa amb aquesta mena de moviments de censura: si no t'agrada, no la miris, no en parlis, no en facis cas. I sobretot: no intentis mobilitzar les masses, perquè et sortirà malament la jugada. Fem un tast del que s'està dient a les xarxes.

 

Primera temptació Crist 2 Netflix

Primera temptació Crist Netflix

El cinema, la literatura, el teatre, la música i l'humor sempre han estat vehicles de la llibertat d'expressió. I ho seguiran sent, ens agradi més o menys, ens faci més o menys gràcia. Però caure en la temptació (mai millor dit) de voler tapar la boca aquells que no s'ajusten a la teva (hiper)sensibilitat és, senzillament, una bajanada. La pregunta és: si en comptes de caracteritzar Jesucrist com a gai (i idiota supí), l'haguessin fet de negre, de dona o fins i tot de votant de VOX, patiríem la còlera dels advocats ultrareligiosos? La ferumeta a homofòbia no desapareix amb desodorant. I mentrestant, la pel·lícula es converteix en una de les més vistes a Netflix. Ben jugat, marededéusenyor.