No hi ha res pitjor per a algú que l'apassiona córrer que no poder fer-ho. Però si aquest algú és una persona optimista, que sempre té un somriure a la cara, que sempre veu el costat bo de la vida i que treu ferro a tot el que li passa, l'espera es fa molt més suportable. L'espera, i l'entrenament per tornar a posar-se les sabatilles esportives i tornar a sortir a córrer amunt i avall, cosa que porta fent gairebé el mateix temps que els espectadors catalans el veiem en pantalla. Parlem del gran Xavier Bonastre.

Xavier Bonastre Luxor
Xavier Bonastre 

El periodista esportiu, que quan va començar a TV3 fa 40 anys va lluir un icònic bigoti que després es va afaitar, fa uns dies va comunicar que li queda poc per penjar les botes, o en el seu cas, el micròfon. Arran del darrer Barcelona Open Banc Sabadell, l'estimat periodista esportiu va comunicar als seus fans que era l'últim que retransmetia des de la cabina de Televisió de Catalunya. Un adeu a les pistes, un adeu a narrar un esport que el torna boig, com el tenis, però encara no un adeu definitiu a la professió... Però no trigarà a arribar, perquè el mateix Bonastre ja ha avisat que li queden uns mesos de feina abans no s'acomiadi definitivament dels micròfons i les càmeres.

El bo d'en Bonastre, a banda de la seva feina, té una altra gran passió (família a banda): córrer. La de proves oficials on ha participat no s'acabaria mai, la de vegades que ha sortit a anar amunt i avall, per pur plaer, tampoc. Ara, però, s'ha d'estar un temps tranquil·let i sense fer-ho. I és que acaba de passar per quiròfan. Fa un temps també hi va ser per un problema gros de debò, una perforació als budells que gairebé li costa la vida: la cosa va anar tan justa que fins i tot li van dir a la seva dona Mònica que "es preparés perquè podria anar-me'n a l'altre barri. Vaig haver de reaprendre a caminar. Jo mateix em vaig donar per acabat. Per mort. Literal. Però no era la meva hora i he tornat".

bonastre8
 

Ara, però, afortunadament, no ha estat tan greu. Ell mateix avisava fa dies que li tocava tornar a passar per quiròfan. Per fer-se què?: "Habemus data!! El 12 de maig, em faran l’artroscòpia al menisc del genoll esquerre. La lesió m’ha impedit córrer aquests últims 4 mesos. El 12 de maig és el dia mundial de la Infermera, per tant, estaré encara més ben cuidat!". I finalment, el dia ha arribat. Un Xavier somrient, com no podia ser d'una altra manera, mostrava el resultat de l'operació i els exercicis que ha començat a fer des de casa seva per tornar a fer el que més li agrada:

D'això se'n diu algú que estima córrer i que pensa fer que els terminis per començar a fer-ho s'escurcin com més aviat millor. Ganes de tornar-te a veure aviat per les curses.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!