Hi ha llars que parlen sense paraules. Que expliquen, a través de les seves parets, qui les habita, què els inspira, com entenen la vida. El d'Ana Belén i Víctor Manuel, dues de les veus més volgudes de la música espanyola, és un d'aquests llocs on l'art, la calma i la història s'entrellacen amb naturalitat. En ple barri de Chamartín, una de les zones més exclusives de Madrid, la parella viu envoltada de llibres, quadres i records de més de mig segle de vida plegats.
Als 73 i 77 anys, respectivament, Ana i Víctor continuen sent un referent d'elegància i discreció. La seva relació ha sobreviscut a la fama, a les gires, al pas del temps. El seu és un amor domèstic i artístic a parts iguals, conreat entre partitures, pel·lícules i converses infinites. I la seva casa, lluminosa i silenciosa, sembla una extensió d'aquell món compartit.
L'interior de l'habitatge és un reflex fidel d'ambdós: minimalista, càlid i serè, amb una decoració que fuig de l'excés però no del detall. Al saló, un sofà blanc presideix l'estada al costat de parets en tons suaus, mentre els coixins beix i terra aporten petites pinzellades de color. La llum natural entra a dolls gràcies als amplis finestrals, i sobre la taula de centre, un ram de flors fresques trenca la geometria amb un toc de vida quotidiana.
Un refugi on art i calma conviuen amb la memòria
Els llibres ocupen un lloc d'honor. Una gran llibreria blanca, que recorre gairebé tota una paret, serveix d'aparador per a la seva vasta col·lecció. Els lloms dels volums, de mil colors, són gairebé una instal·lació artística en si mateixos. A cada prestatge conviuen novel·la, poesia, assaig i partitures. Un racó perfecte per a les tardes tranquil·les, que l'Ana sol acompanyar amb la seva inseparable gata Cleo, la seva fidel companya.
Però el que realment defineix aquesta llar és l'art. Als murs pengen quadres de diferents estils, encara que predominen les obres modernes i plenes de color, aquelles que trenquen la monocromia i donen caràcter al conjunt. La parella sent debilitat per les peces que transmeten energia, pels traços que respiren emoció. Cada obra té la seva història, moltes adquirides en viatges o regals d'amics artistes.
No hi falta tampoc un toc natural: un potus de fulles brillants s'escarrassa d'una lleixa i aporta frescor a l'ambient. A l'hivern, la llar de foc es converteix en el cor de la casa; a l'estiu, aquest paper l'assumeix la terrassa, el seu refugi preferit. Allà, entre plantes, fusta i coixins farcits, Ana Belén troba la calma necessària per llegir o desconnectar del soroll de la ciutat.
Una casa que no busca impressionar, sinó reflotar l'essència dels qui l'habiten. Art, serenitat i veritat. Així viuen Ana Belén i Víctor Manuel: envoltats de bellesa, però sobretot, de vida.