Debat a El món a RAC1 sobre el català després del principi d'acord en defensa de la llengua entre ERC i PSOE, especialment pel que fa al doblatge, el blindatge de les llengües cooficials a la futura llei audiovisual estatal. O les engrunes, com ho va definir Pilar Rahola.

Jordi Basté posa damunt la taula la qüestió de la immersió lingüística, "que està trontollant i mostra feblesa segons el Govern. Ni la meitat dels professors de 4t d'ESO fan servir el català a classe". Entre els tertulians habituals de divendres, Víctor Amela. Un Amela que fa uns mesos, al programa Obrim fil, de Xavier Sardà, va deixar tothom de pasta de moniato amb una resposta a una pregunta de Sardà sobre les llengües.

Víctor Amela debat llengua Obrim Fil RTVE

Víctor Amela / TVE

Preguntava el presentador: "d'aquí 15 anys, quin idioma estarà més ferit, el català o el castellà?". Amela, sense complexos: "És que m'és igual. A mi m'importen les persones, no les llengües". Ell no veu que el català estigui en perill i argumentava que "La llengua no entén de territoris, el català no està discriminat a Catalunya" o algunes tendencioses proclames contra els polítics (d'una banda, és clar), el "voleu guanyar parlant amb un fuet" o "policia, policia, detingui'l que ha parlat en castellà".

Aquest divendres, Amela s'ha pronunciat arran del debat engegat al programa de RAC1, i ho ha fet amb una frase que ha fet que, com diu sempre Basté, se li ha ennuegat el xuxo a més d'un oient que estava esmorzant escoltant la ràdio. Quatre minuts abans de les 10 del matí, l'escriptor i crític televisiu diu en veu alta: "Jo no he vingut al món a salvar llengües, jo no sento el pes de salvar el català. Però dit això, sóc de les persones que fa més pel català al món. Per què? Perquè el parlo".

amela rac1

Víctor Amela a RAC1

"Aquest és el quid de la qüestió. Jo crec que una llengua, fàcilment, si els polítics fiquen massa la mà, pot fer-se antipàtica. I em temo que segurament, entre certs sectors de la població que no tenen a casa el català com una llengua hegemònica, a fora, algú ha fet esforços per fer antipàtic el català". Amela continua el seu plantejament fent una sèrie de propostes a aplicar a les escoles.

Què proposa?: "Si el problema que han detectat és que a les classes s'està parlant castellà per sobre de les nostres possibilitats, fem coses simpàtiques. A classe, erotisme, què vol dir? Que vagin persones simpàtiques, divertides, que tinguin coses a dir en català. Poesia en català, música en català, humor en català, i els nens sortiran amb un somriure al pati parlant en català". Els oients al·lucinen:

Poc després, Pere Mas o Ernest Folch li recorden que a Catalunya és gairebé impossible anar a uns jutjats i que t'atenguin en català: "Això s'ha de solucionar, però de vegades em fa la sensació que no es vol solucionar, es vol agafar el problema per convertir-lo en una queixa general".

Basté torna a centrar el debat en la situació a les escoles i Amela torna a intervenir: "S'està complint la llei d'immersió lingüística a l'escola sí o no? Si no s'està complint, per què? O, escolta, si hem de ficar a la presó a un professor, el fiquem a la presó.... I sé que estic exagerant.