Mediaset i Telecinco són la porta d'entrada al mercat espanyol de molts personatges i artistes italians que es dediquen al món de l'espectacle. Presentadors, concursants de reality, professors, polemistes, de tot una mica. Hi ha qui triomfa i qui no, evidentment. Fins i tot els que viuen un moment de glòria molt trampós. Ells pensaven que era per sempre més, però la realitat és que estaven sentenciats. I a la primera de canvi, la tragèdia. Usar y tirar. Quan han fet la seva feina, au, via. A buscar-se les garrofes, fora. No tothom resisteix bé el cop, evidentment. I després està Valerio Pino, que és un cas a banda. 

Fa 10 mesos en Valerio, guapo oficial de la cadena amiga gràcies al seu pas per 'Supermodelo', però desaparegut en combat sense més informació al respecte, ens deixava de pasta de moniato amb les seves declaracions a 'Jaleos'. "Si no te acuestas con el director del programa no trabajas en TV", sostenia. Allò va provocar un terratrèmol a Telecinco, s'havia d'aclarir... o furgar en el tema, depèn. I 'Sálvame' l'entrevistava poc després en plató. Pino è tornato. Com el torró. Però l'home que apareixia en pantalla era qualsevol cosa menys el que recordàvem d'ell. Cabells llargs i rinxolats indomables, barba d'aspecte deixat, gest de nerviosisme constant, plors, drama. Els seus problemes professionals no eren l'única cosa que l'estava destrossant: també havia perdut la seva gosseta, descobria que el seu pare no era en realitat el seu pare i l'havien estafat amb una casa. A banda del seu exnòvio estrangulador engarjolat, és clar. Normal que s'abandonés, pobre.

Valerio Pino @valeriopino official
Valerio Pino abans... @valeriopino_official
pinot pelo t5
Valerio Pino després / Telecinco

En aquella reaparició, Pino va matisar que això d'haver-se d'enllitar amb els jefes de la tele era a Itàlia, ben lluny. Per si de cas. "Es horrible, si no tienes alguien detrás no sales, allí no puedo decirlo, hace 10 años que no salgo en la TV italiana. Solo salgo en las revistas".  I argumentava que el seu nou look era producte de la seva necessitat d'amagar-se de la vida, de desaparèixer, de la decepció. Només li quedava el seu negoci, una escola de dansa a Itàlia. El seu salvavides. No ha servit de res. Valerio Pino s'enfonsa sense remei: ha hagut de tancar-la, arruïnat i a l'atur. Per la pandèmia i per un paràsit al que li pagava tots els luxes: "Mi exnovio me ha costado 100.000€". 

Pino torna a parlar per a Jaleos i ens actualitza la seva complicada actualitat vital. I res, que no hi ha manera que aixequi el cap. Segons explica ha perdut absolutament tot, però és que a més a més "tengo dos abogados que pagar, dos juicios pendientes en Italia. Primero por la herencia de mi padre y segundo por la casa de Roma. Mi familia me ayuda un poco, pero... es que si yo me hubiera controlado en el pasado, por ejemplo con mi ex, hoy tendría unos ahorros. Y no los tengo. Cuando estás enamorado no ves nada, no entiendes nada, pierdes la lucidez, te dejas llevar por los sentimientos". Rellotges, viatges, "casas", diu... Va estirar els 100.000, l'ex. En canvi per a Valerio van volar. Ara vol ser "el de antes", amb projectes com "mi página web, he escrito un programa para la televisión y probar suerte en el mundo de la interpretación, ser actor". Només li podem desitjar sort... i que vigili.

Quina història la d'en Valerio. Ni els guionistes més rebuscats. Busca desesperadament un final feliç a la seva pel·lícula.