Toni Soler ha anat uns dies a Madrid. El presentador i director de l'Està passant ha anat a la capital espanyola i allà s'ha trobat de tot. Troballes agradables i troballes inesperades que l'han transportat al passat, a una època on el Soler nen estava aterrit per un objecte. I no és l'únic, a jutjar per les respostes dels seus seguidors, que van en la seva mateixa línia. El viatge de Soler a Madrid l'ha dut a un lloc agradable, la F2 Galería, on ha vist "Els mecanismes de l’humor segons Pere Llobera, ara a Madrid", una exposició on ha vist pintures sensacionals com aquesta de Tip i Coll o tantes altres que ell mateix ha compartit.

Toni Soler, visita a una exposició a Madrid / @toni.soler.g
Toni Soler, visita a una exposició a Madrid / @toni.soler.g
Toni Soler, visita a una exposició a Madrid / @toni.soler.g
Toni Soler, visita a una exposició a Madrid / @toni.soler.g

Després, però, la imatge amb la qual s'ha trobat mentre caminava pels carrers de la capital espanyola l'ha teletransportat a un temps llunyà, quan ell era petit, amb només 7 anys, i es va quedar esglaiat davant del televisor, com tants i tants altres espectadors. I és que tal i com ha descobert Soler, a Madrid hi ha una relíquia televisiva que va provocar molts malsons en molts nens que el 13 de desembre del 1972 eren petits i van veure a TVE un migmetratge que ha passat a la història: La cabina. Dirigida per Antonio Mercero i protagonitzada per José Luis López Vázquez, un home que entra dins una cabina de la qual no pot sortir. Una pel·lícula que va deixar tots els espectadors amb els ulls com a taronges per l'angoixa que provocava i el patiment per la sort que corria el personatge interpretat per López Vázquez. Si no l'han vista mai, aquí la poden recuperar:

Doncs bé, quina ha estat la sorpresa de Toni Soler quan se l'ha trobada a un pam de nas. No hi ha entrat, però li han vingut a la ment records que li han deixat mal cos: "Madrid conserva i homenatja La Cabina amb què Mercero i López Vázquez ens van aterrir fa mooolts anys". I és que la cabina en qüestió, o una rèplica d'aquella, es troba al barri de Chamberí. Fa dos anys es va inaugurar per retre-li homenatge a Mercero molt a prop d'on es va rodar la pel·lícula. 

Toni Soler no és l'únic en tenir records similars. La xarxa s'hi ha abonat: "Vaig veure la pel.lícula quan era petita i no he pogut entrar mai en una cabina i tancar la porta. En va traumatitzar molt!!!!! Després l'han fet més cops i no he pogut veure-la sencera mai", "Ostres sí, ja ho recordo!! Encara em falta l’alè!!", "Són molt de conservar, a Madrid...", "Pero atemorir de veritat durant anys i anys!"... És clar que com ell mateix ha publicat al seu Instagram, no li calia haver anat a Madrid per espantar-se veient la cabina telefònica d'Antonio Mercero i José Luis López Vázquez. A Barcelona, just abans del viatge a Madrid, també va tenir una visió anacrònica. On? Al Passeig Colom. Un edifici que no treballa això dels mecanismes de l'humor que sí hi havia a l'exposició. Ell mateix dona pistes, de per què en ser-hi davant, li van agafar calfreds. Una imatge d'un lloc "Fantasmagòric, inapropiat, antiquat, amenaçador. Què és? Una pista: Comença per CAPIT". Evidentment, parlava de la Capitanía General.

Imatges que impressionen per bé o per malament el bo d'en Toni Soler.