Cap a casa. El miratge del 7-0 contra Costa Rica ha quedat finalment en això, en una al·lucinació provocada per la calor i la pols del desert de Qatar. La selecció espanyola va caure a vuitens de final del mundial contra el Marroc de forma dolorosíssima. La tanda de penals és l'exemple més clar del patetisme de tot plegat: Espanya no va ser capaç de marcar ni un gol en 120 minuts de joc i el poc que va durar la ronda decisiva. Els africans, un equip combatiu, defensant amb tot i recolzats a la graderia per una afició molt intensa, van ser un mur infranquejable. És la sorpresa del campionat, sí, però ni de bon tros superiors, sobre el paper, al combinat de Luis Enrique. Tanmateix el futbol va de ficar la pilota en la porteria. I Espanya, ni de penal. Tres llançaments, tres mistos. El porter marroquí va posar de la seva part, però l'execució va ser un desastre. Fi del conte.
Molts aficionats i fins i tot els que no ho són tant coincideixen en una cosa amb la que estem d'acord: si la desfeta sap greu és pel seleccionador. Per Luis Enrique. Els resultats no han acompanyat, les seves decisions poden ser debatudes, però com a ésser humà en Lucho és molt gran i molt necessari. Les lliçons d'humanitat i seny que ha ofert durant el decurs de la Copa del Món són per emmarcar. Amb la debacle, la cacera de l'asturià esclata. L'esbudellaran, el trinxaran. No fa l'efecte que li importi un rave, però el nivell d'odi és tan exagerat que resulta molest, desagradable, injust. La paradoxa, però, és que precisament per aquesta tropa és per la que veure perdre Espanya no és cap drama. Fins i tot fa certa gràcia. Perquè molts d'ells són exaltats patrioteros, com el de "a Catalunya ni agua" i que va rebre una cleca brutal d'en Lucho. Aquesta:
Luis Enrique anunció que donaría todo el dinero recaudado en Twitch a una ONG de Barcelona que ayuda a niños con cáncer. Un espectador lamentó que el dinero fuera a Cataluña. Luis Enrique: "Prefiero entonces que no dones nada. Esto es para ayudar". pic.twitter.com/XzqGe6BRKL
— PabloMM (@pablom_m) December 6, 2022
Aquest tipus de personatge és, de ben segur, el destinatari final dels missatges de dos presentadors de TV3 que l'espanyolisme sempre té entre cella i cella. Toni Soler i Jair Dominguez, que formen tàndem a 'Està Passant', un com a conductor i l'altre com a col·laborador fix. No van perdre l'oportunitat de sucar-hi pa amb estils diferents però enorme nivell de sornegueria, una especialitat de la casa. Per exemple, en Jair es feia el locu, demanant en un castellà molt quillo què havia passat al final. Es veu que allà on hi era no se sintonitzava La 1 de Juan Carlos Rivero o el canal Gol Mundial. Tampoc va sentir els crits d'alegria dels marroquins de cada poble, ciutat i racó de l'Estat. Pobre! Per això volia informació de servei: "K a echo españa cracs. es pregunta". Les respostes, de traca.
k a echo españa cracs. es pregunta
— Jair Dominguez (@sempresaludava) December 6, 2022
Per la seva banda, en Toni no deixava passar l'oportunitat de fixar-se en la coincidència de la patacada amb una data tan assenyalada pels patriotes monàrquics: 6 de desembre, dia de la Constitució. Al matí les imatges dels mitjans eren les de polítics a la porta del Congrés molt solemnes veient desfilar guàrdies civils i hissades de banderes, a la tarda... llàgrimes, ira i molta joia marroquina. Ho veu com un gag: "Com a dia de la Constitució ha quedat insuperable". Poc després, recordava també la seva posició respecte dels botxins de la selecció: "Per cert, Visca Sàhara lliure". Un gràcies Marroc, però sense passar-se. Les seves opinions també han animat Twitter.
Com a dia de la Constitució ha quedat insuperable.
— TONI SOLER (@soler_toni) December 6, 2022
Per cert, Visca Sàhara lliure.
— TONI SOLER (@soler_toni) December 6, 2022
Del somni al malson per un partit de futbol. També s'ha de dir, però, que molts descansarem. Per fi.