El teatre català es divideix en capelletes, actors que orbiten al voltant de persones poderoses. Hi ha els que giren al món de Focus, l'empresa més important del gremi, els que ronden els dos teatres públics (TNC i el Lliure), els que només actuen en castellà i es queixen que no tenen sales, els que sempre surten a TV3, els de les sales petites semiclandestines, els dels musicals, Joel Joan que va per lliure, els amics de tal o tal altra gran figura tipus Àngel Llàcer... En tot aquest món d'amics, saludats i envejats hi havia una companyia que anava per lliure i omplia la sala amb tots i cadascun dels seus espectacles: Tricicle. Mai ningñú va gosar excloure'ls de ser teatre català malgrat no feien servir la llengua catalana, eren mims, espectacles muts i amb títols que no necessitessin traducció: Exit, Slastic, Terrífic... Eren tres genis i queien bé a tothom: Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir. Es van separar i cadascun fa la seva.
No es van jubilar, simplement es van cansar de ser un trio. Eren i són amics, socis, companys a l'escenari i en el negoci. Deu ser dur no poder donar la rèplica a cap altre actor que als altres dos durant 40 anys. Estan tan acostumats als altres dos que cap dels tres no ha tronat a fer d'actor. El que s'hi acosta més és Carles Sans però fa monòlegs, sense ningú a l'escenari i dirigeix actors, ara mateix estava dirigint El Tenoriu d'Andreu Buenafuente, de baixa per estrés. Paco Mir ha estat director teatral tota la vida, ara mateix és qui dirigeix Santi Millán, Marta Ribera i Ramon Gener a Glorious! al Poliorama. I Joan Gracia ha estat molts anys director creatiu del Grup Pachá i director artístic del Restaurant Cabaret Lio Ibiza per a rics que s'anuncia així: "Lentejuelas, caviar, champagne, DJs, baile, fuegos artificiales y mucho más"
A Joan Gràcia li ha tornat el cuquet dels escenaris però no per fer d'actor convencional, interpretant un text amb altres actors. Així que ha triat el món de la música i és cantant a una banda que fa versions: The Rock Killers. Amb motiu d'un concert aquest dissabte a la Sala Wolf del carrer Almogàvers ha concedit una entrevista a Jennifer Navarro, exredactora d'EN Blau ara a El Món, per parlar d'aquesta nova vida com a vocalista d'un grup de rock: "Ens anomenem els assassins del rock perquè cantem rock i intentem fer-ho el millor possible, però si fem una versió dels Rolling Stones, no som els Rolling o si fem Beatles, doncs no som Beatles. No assassinem la música, nosaltres optem per fer versions bastant allunyades de les cançons d’ells. De fet, algunes cançons les accelerem, unes altres les alentim… i d’alguna manera fem això, versions, entre cometes, més divertides. No traslladem Tricicle al món de la cançó, però sí que oferim concerts que no és simplement venir a cantar 18 cançons i prou. Nosaltres tallem, ens equivoquem expressament, fem jocs així i fem més espectacle que un concert".
Com sona Joan Gràcia cantant? Millor del que sonava fent el mim.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!