Diumenge és 28-A i la política espanyola pot patir una forta sotragada si l’extrema dreta aconsegueix fer-se fort al Congrés dels Diputats. Al punt de mira dels ultres: els esquerranosos, els homosexuals, els immigrants, les dones... i els indepes i TV3. Els candidats del PP i Ciutadans prometen intervenir la televisió pública catalana per a posar-la al seu propi servei, i a Vox la volen fulminar directament.

Cayetana Álvarez de Toledo Inés Arrimadas Laura Borràs debat TV3 28-A - Sergi Alcàzar

Sergi Alcàzar

Pel que pugui passar, en Toni Soler i en Jair Domínguez van fer un “comiat” de bogeria ahir a l’Està passant: “Si es donés el cas que fes majoria el trifachito, aquest podria ser el nostre últim programa. Els dos mesos de programa que ens quedaven, ja ens els han pagat. I ens ho hem de gastar tot avui!”. Els presentadors de l’informatiu satíric de TV3, amb la mà foradada per celebrar el possible darrer episodi del programa: “Que portin el plat més car del Celler de Can Roca: carn de mamut bullida amb aigua de l’iceberg del Titanic amb emulsió de suor de Leo Messi i cruixent de sorra de Mart”.

Per si no n’hi havia prou: un maletí ple de bitllets de 500 euros “per comprar 15 milions de baguets” per sucar amb la salsa. “Quantitats insensates de diners públics!”, criden. Diners i luxe! En Toni i en Jair estan desfermats, disposats a llençar la casa per la finestra. Dos milions d’euros en alvocats, una actuació caríssima de la Rosalía, la filharmònica de Viena i una T-10 de dues zones. Això és tot el que cal per la festassa de l’Està passant.

toni soler jair dominguez diners

toni soler jair dominguez

TV3

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Si diumenge guanyen les dretes ens quedarem sense programa, així que ahir ja ens vam acomiadar per si de cas.

A post shared by Jair Dominguez (@jairdominguez_) on

I una reflexió interessant: “Si aquest és l’últim programa, podem dir el que vulguem, el que ens doni la gana. Podem dir llibertat presos...”. Les paraules prohibides! Els tallen la llum: “Ja han intervingut TV3?”. És el somni humit d’Abascal, Arrimadas i Cayetana; pitjar un botó vermell que faci desaparèixer la televisió pública catalana en un tres i no res.