No ens enganyem. El clàssic va ser un bunyol, especialment per part del Barça. Els de Valverde no van jugar a res, van estar a mercè del Madrid en moltes fases del partit i el millor va ser el resultat, un empat a zero on no es va guanyar, però tampoc es va perdre, i gràcies. Als de Zidane els va faltar rematar un partit que van controlar, però on van demostrar que tenen la pólvora mullada. Així també podríem qualificar les accions extraesportives que hi havia previstes: les protestes de Tsunami Democràtic, molt més modestes en comparació a les expectatives creades, tot i que alguns mitjans unionistes, seguint amb els seus vaticinis apocalíptics, van fotre-li pel broc gros i s'han quedat tan amples amb unes portades guerracivilesques.

barricades Camp Nou Clàssic Barça Madrid EFE

Efe

El mateix Tsunami Democràtic explica que algunes de les accions que tenien previstes no van poder reeixir per culpa de la intervenció policial. El públic del Camp Nou, tot i això, va poder viure uns càntics reivindicatius més eixordidors que mai reclamant justícia i llibertat, van poder veure algunes pancartes amb un missatge clar al món i van poder veure un esbós de la performance anunciada sobre abocar pilotes de plàstic grogues damunt la gespa entrada la segona part del partit.

recollida pilotes grogues camp nou tsunami - mireia comas

Mireia Comas

Això que està fent aquest membre de seguretat no es va poder veure, però, per televisió. La realització del partit, per part de Mediapro, amb personal ensinistrat de la Lliga fent de voltors controladors al clatell, va evitar mostrar tot el que passava durant el partit. Perquè en el moment de les pilotes de platja, van preferir ensenyar vint-i-tres vegades unes repeticions de diferents jugades del partit que no portaven en lloc. Una censura amb totes les lletres imperdonable en els temps que vivim, on es veu que es tracta els espectadors com ramat al que cal dir-li per quin camí ha de caminar obedient. El ranci filofeixista de Javier Tebas té ben ensenyats els seus i va aconseguir impedir que per televisió es veiés tot el que s'havia de veure, provocant l'enuig generalitzat:

 La clàssica censura en un clàssic que no passarà a la història, ni pel que (no) va passar a la gespa ni pel que (no) va passar fora d'ella. O el que sí va passar i no es va ensenyar.