Durant els anys 80, Estefania de Mònaco, la germana petita del príncep Albert II, va trencar les regles de la reialesa europea. Era icona de moda, portada de revistes i musa de l'estil més arriscat i rebel del principat. Els seus trets andrògins, el seu cos definit i aquella aura indomable la van convertir en una de les royals més imitades d'Europa. Tant posava per a campanyes d'alta costura com protagonitzava videoclips o llançava un single. Va ser el rostre de l'excés, de la llibertat i d'una joventut sense frens.
La reaparició que ha sorprès el principat
I és que, en els últims anys, Estefania de Mònaco ha desaparegut gairebé per complet del mapa mediàtic. Es va allunyar dels focus, de les catifes vermelles i de l'exposició constant que va marcar la seva joventut. Avui, només torna a la vida pública per a esdeveniments vinculats a la seva fundació benèfica, Fight Aids Monaco, creada per lluitar contra la sida i acompanyar els qui conviuen amb la malaltia.
En una d'aquestes aparicions recents, els fotògrafs van captar imatges que van córrer com la pólvora. El seu rostre, als 60 anys, ha generat un autèntic debat a les xarxes i la premsa europea: arrugues marcades, línies profundes d'expressió i bosses visibles sota els ulls. Les imatges van xocar els qui encara tenien gravada aquella imatge de dona atlètica, ferotge, il·luminada pel flaix de les festes al Club Nàutic de Mònaco.
Estefania de Mònaco no es retoca, no posa, no competeix
La realitat és que Estefania mai ha volgut jugar al mateix joc que altres dones del seu entorn. Mentre que altres royals se sotmeten a tractaments estètics, disciplina fèrria o filtres digitals, ella ha triat la naturalitat. No nega el pas del temps. No el combat. L'accepta.
D'aquesta manera, alguns mitjans han volgut justificar el “canvi” assenyalant la seva vida rebel, la pressió mediàtica o fins i tot el dolor emocional després de la pèrdua de la seva mare, Grace Kelly, com a causa d'un suposat “envelliment prematur”. Però Estefania sempre s'ha mantingut ferma davant dels comentaris. No ha volgut amagar-se ni disfressar-se. Prefereix dedicar-se a la seva fundació abans que a perseguir miralls.
Així doncs, mentre el món sembla obsessionat amb l'eterna joventut, Estefania de Mònaco ha pres una decisió radical: envellir a la vista de tothom, sense demanar disculpes per això. I en un univers on les aparences ho són tot, potser això és el més revolucionari que ha fet en la seva vida.