Toni Cruanyes és un dels presentadors més estimats de Catalunya. I no només pel seu talent, rigor, veracitat i professionalitat. El periodista i editor del TN Vespre és líder indiscutible amb el seu informatiu, l'espai més vist pels espectadors catalans. I no és d'estranyar. Quan ell es posa davant de càmeres a explicar-te tot el que ha passat durant el dia, no té rival. I ja són uns quants anys fent-ho. "Estic content perquè el 'TN Vespre' ho peta molt, les audiències són molt bones, però també estic content des del punt de vista qualitatiu. Ara farà deu anys que el faig, és fort, eh?". Però el bo d'en Cruanyes no només s'ha guanyat que la gent l'estimi per la feina impecable que fa. També hi té molt a veure la seva bonhomia, el seu caràcter afable, sempre disposat a ajudar qui ho necessita, sempre amb un somriure i una paraula agraïda en el moment oportú, sempre disposat a donar un cop de mà. Té una bondat que tomba, i la gent que l'estima i el coneix des de sempre destaquen d'ell que sempre ha estat així.
En Toni, a més, potser sense proposar-s'ho, és un dels màxims exponents a Catalunya del que hauria de ser el més normal del món: el respecte a tothom per igual, sigui quina sigui la seva condició sexual, ens agradi qui ens agradi a cadascú. Però ell sap que lamentablement no és així a tot arreu. Encara hi ha moltes parts del planeta on l'homosexualitat no és només que estigui mal vista, sinó que està castigada. L'homofòbia és una xacra que esperem que algun dia desaparegui d'una punyetera vegada. I per bé que ara, en ple any 2023, ell se senti orgullós per haver pogut formar una família amb el seu marit Eugeni Villalbí, "amb el que porto gairebé el doble que temps fent el 'TN Vespre' (és a dir, gairebé 20 anys) i haver tingut dos preciosos fills, té molt present que no fa gaire no semblava que algun dia pogués arribar a fer-ho. En una entrevista necessària i absolutament sincera amb el Roger Escapa a El Suplement de Catalunya Ràdio, Cruanyes ha parlat de com de difícil veia el futur quan ell era jove, pel que fa a la seva homosexualitat.
"Quan jo era adolescent no hi havia ningú que fos homosexual que aparegués com jo ara, que faig la meva feina i no em treu credibilitat com a periodista la meva orientació sexual", comença dient. Quins eren els teus referents?, vol saber Escapa. "Els referents eren negatius. A mi em va costar molt acceptar-me a mi mateix com a homosexual, només pel fet de pensar: 'Què és el que tens al cap quan penses en homosexual, gay o 'maricón', la manera despectiva que s'utilitzava, i gairebé l'única?'". Uns referents, el que es veia per televisió, "que tot eren acudits de l'Arévalo, als únics que es permetia reconèixer com a homosexuals eren gent de l'espectacle de més baixa estofa, del món de la prostitució... davant de tot això, el primer que feies era negar-te a tu mateix. Ser homosexual volia dir això i imaginar-te que tu no podries tenir família. Ja no et dic ser pares, això no era imaginable". Per sort, els temps van canviar i sí que ho ha pogut fer.
Cruanyes, però, recordant encara els temps de joventut, lamenta que "ens falta una mica de perspectiva. Jo no soc d'una generació en que als homosexuals els posaven a la presó, però sí que tots els referents eren negatius". El periodista també ha tingut un colpidor record que "al meu poble només hi havia una persona que fos homosexual, que tothom reconeixia, que li deien 'el gitanet'. Apareixia a les festes, s'emborratxava, la gent no li feia mal, però sí que algú l'insultava. Va acabar malament. Tenia una parella, vivien en una caravana, i va acabar matant-lo. Va acabar sent víctima de violència masclista, llavors no en dèiem així". Escoltin tota la conversa, perquè han estat 27 minuts de ràdio absolutament indispensables.
Toni Cruanyes, referent. Toni Cruanyes, necessari. Toni Cruanyes, meravellós.