Pilar Rahola revela els tres motius de Puigdemont per trencar amb Sánchez: "Un és Illa"

L'executiva de Junts va decidir dilluns a Perpinyà el trencament de les relacions entre el partit liderat per Carles Puigdemont i el PSOE. Puigdemont va fer oficial la decisió, que ha de ser ratificada per les bases juntaires aquest dimecres i dijous. El moment de la legislatura espanyola arriba a un nou punt que sembla de no retorn i ho analitza una `periodista i escriptora que té informació directa dels esdevenioments, Pilar Rahola. El seu anàlisi al canal de Youtube Paraula de Rahola haurà de ser seguit, i molt, a Madrid. Rahola en dona les claus. Vídeo:

Rahola: "Els motius que té Junts per trencar amb el PSOE són de tal magnitud que cabrien en moltes rodes de premsa. N'ha acumulat tants i de tanta mena que difícilment se li pot preguntar un motiu concret. Al capdavall, hem viscut des de la legislatura tot un procés de temps i temps en el qual el PSOE fonamentalment ha fet les coses que sap fer, que és enganyar, mentir, estafar, acordar coses que després ho executa, fer veure que acorda coses que després no acorda, negociar eternament mentre es va guanyant temps, i a partir d'aquí mantenir-se en el poder al màxim possible. La sensació d'estafa, d'aixecada de camisa és majúscula I comença des dels inicis és a dir, en el moment en què hi ha l'acord de Brussel·les i s'inicia el procés de les converses a Suïssa. A partir d'aquí a l'estafa ja comença el primer minut el joc de trilerisme, les boletes I ja ha continuat fins a la darrera reunió. Què deia l'acord de Brussel·les? Bàsicament, aquest és un acord, òbviament per aconseguir l'amnistia dels represaliats, però també per obrir el debat sobre el conflicte català, perquè d'ell veníem del conflicte del 2017, de l'1 d'octubre. Dels motius que ens van portar a aquella gesta històrica i tan reprimida. Què ha fet Santos Cerdán abans d'anar a presó i després Rodríguez Zapatero i la resta que han anat enviant a Suïssa quan hi ha temps? És allò del raspall de Tarradellas Vinga a raspallar l'esquena. Però tornaves buit a casa. Per tant, entre els acords que no han complert, els que ja estaven en fase d'execució que no han executat, les inversions que no han complert, etcètera, i després la mentida permanent de fer veure que parlen d'una cosa de la qual no en volen parlar, han portat jo crec que junts una situació in extremis de dir prou".

"Nosaltres vam dir que no veníem aquí a arrossegar els peus i escalfar la cadira, i estem escalfant la cadira. La cadira ha desaparegut. Fora cadira. Però de tots els motius que Junts tenia, que són, repeteixo, molts per finalment trencar amb el PSOE, perquè bàsicament aquesta aliança és la crònica d'una estafa, dels molts motius, en vull situar tres que a mi em semblen, com a ciutadana de Catalunya i com a persona independentista, absolutament claus. El primer és El PSOE no ha canviat de cap manera d'estratègia pel que fa al tema de Catalunya. El PSOE no creu en la nació catalana, vol que siguem una regió espanyola. I això en termes culturals i lingüístics sabem molt bé el que significa i en termes Identitaris. És un projecte jacobí d'espanyolització de Catalunya i això no ha variat ni amb els acords de Brussel·les ni amb res. Sí, ens han deixat parlar català al Congrés i aquí s'ha quedat tot. Sembla que sigui un gran mèrit quan hauria de ser una lògica d'una democràcia plurilingüística.  Teníem un PSOE obert a una reflexió sobre el tema del conflicte? jo no dic una solució, una reflexió. De cap de les maneres, cada vegada que hi ha hagut un tema central català, el PSOE ha optat per acordar amb PP i amb Vox. El PSOE no ens apropa enlloc com tampoc ho fa el PP. Que no ens vinguin amb aquella pel·lícula amb el PP anirà pitjor, el què? Aquesta pau de cementiris, aquesta mediocritat asfixiant que ens va diluint com a poble i com a nació".

"El segon motiu és un motiu també molt clar. L'aparició i l'arribada de Salvador Illa a la presidència de Generalitat ha significat un cataclisme pel que fa al tema nacional. La presència de Catalunya en organismes internacionals on legalment hi podríem ser i altres decisions les ha boicotejat Salvador Illa. Salvador Illa és el principal artífex de la deconstrucció nacional. Utilitza la institució de la Generalitat per espanyolitzar les institucions, ha fet un mal important i lesiu als interessos catalans, no ha defensat mai Catalunya, és el delegat de govern a la Generalitat, el delegat de govern espanyol, no un president de la Generalitat. I a més a més és l'home de Sánchez a Catalunya, és a dir, Sánchez ens envia Zapatero I després tenim l'Illa per deconstruir nacionalment el país amb un objectiu bàsic que és convertir-nos en una província espanyola, això sí, amb uns tics dialectals o amb uns tocs diguem-ne, originals. Sánchez té a Catalunya el principal deconstructor, el principal espanyolitzador. No havíem tingut mai un president de la Generalitat que destruís tant la nació catalana com ho està fent Salvador Illa. També això era insostenible"

"El PSOE, a l'hora de la veritat, en qui pactes amb PP i Vox. I l'escàndol de l'Ajuntament de Barcelona encara és una ferida oberta. Xavier Trias guanya les eleccions. Estàvem les portes de què passaria amb la investidura de Pedro Sánchez.I en canvi el PSOE no té cap problema en pactar amb Vox, amb PP, per treure-li a Xavier Trias l'alcaldia de Barcelona. Considerar que és un soci mínimament confiable, és evident que ja sabíem que no, perquè des del primer moment Puigdemont va dir que no són confiables, per tant haurem d'anar-ho verificant. Però és que no és que hagin estat mancats de confiança, és que han estat estafadors des del primer minut. L'únic que volia Pedro Sánchez era tenir la cadira, escalfar la cadira, tenir el poder. Què feia Junts en aquest pacte? No feia res. Només pots estar en un pacte que no et dóna res si t'ho estafa tot, si tens vocació de crossa que li dona suport als socialistes perquè els altres et fan més por. Seria una mica Esquerra Republicana és a dir, però aquest és un plantejament ideològic no nacional. Junts es diu a si mateix partit independentista i que té la nació catalana en el centre, en l'eix. No pot mantenir-se com a soci prioritari d'una aliança en la qual l'objectiu final és espanyolitzar Catalunya i no permetre'ns cap dels nostres drets. De manera que Junts necessitava trencar. Per pròpia supervivència, perquè hauria deixat de ser creïble. Perquè no pots estar avisant permanentment i fent ultimàtums i dient que ve el llop si el llop no ve. Ja no hi havia més marge. Donar-li més temps a Pedro Sánchez és donar-li més temps també a Salvador Illa i és donar-li més temps a aquesta pau dels cementiris. Estan construint una Catalunya ordenada, callada, derrotada, servil I llavors et diuen que aquesta és la Catalunya d'ordre. No, la Catalunya d'ordre és la que lluita pels seus drets nacionals.I quan aquests drets nacionals són vulnerats, planta cara i com a mínim se'n va de les aliances que són mentida. Han fet el que havien de fer. Molts catalans, si més no, si em permeten jo mateixa, considerem que ara Junts és més creïble que mentre estava en aquest pacte. Calia la ruptura per mantenir l'enorme credibilitat que Puigdemont ha aconseguit en aquests vuit anys de lluita. Ben fet".