Darrer dia de judici al procés al Tribunal Suprem. Toni Clapés ha volgut aprofitar-ho per fer in situ el seu Versió RAC1 d'aquest dimecres. El periodista català visita la sala d'un judici que a partir d'avui quedarà vist per a sentència. I la seva visita no ha defraudat.

clapes versio rac1

Veure les coses passades pel prisma de Clapés és veure-les diferents. El seu sarcasme i ironia han banyat la narració. Ja avisava en connexió amb en Basté a les 9 del matí: "Com diria la meva àvia, això és alta comèdia: per tot, la posada en escena, com arriben els magistrats.. Molta parafernàlia per una cosa que està força predeterminada".

Clapés ha percebut que no hi havia tanta bandera espanyola com al principi i que la llum esgrogueïda no acaba d'entrar bé, però el que li ha cridat l'atenció d'aquest edifici on s'està jutjant 9 catalans empresonats injustament és que li ha recordat a un altre, precisament, molt emblemàtic de les llibertats catalanes:  "Potser m'impedeixen l'entrada a Catalunya aquest vespre, potser no em deixaran tornar a casa, però a mi m'ha recordat al Parlament de Catalunya... No sé si la qüestió arquitectònica, l'escalinata, l'entrada, hi ha una claraboia de vidre"... Això sí, pel periodista, "la barreja del s.XVIII amb la carpinteria d'alumini és dantesca".

Tribunal Suprem ACN

ACN

"El claustre està bé, Toni", li apunta Francesc Marc-Álvaro. Però el claustre també li ha recordat un altre edifici català: "Em recorda el pati dels tarongers del Palau de la Generalitat, però aquí es nota que hi ha més calers, més pressupost... més taronges. El de la Generalitat és més esgarrit. Al del TS podries fer sucs de taronja, són més gruixudes". Clapés ha fet una anàlisi arquitectònica i decorativa: "La sala de plens no fa olor de res i els sofàs pels familiars m'han recordat el Museu de Cera: entapissat vermell, et claves molls, seients apretats, estil Vueling...".

tribunal suprem

A Clapés li ha cridat l'atenció "l'efecte narcolèpsia, que fa que als vint minuts la gent caigui de son com mosques. Fins i tot els magistrats... Antonio del Moral... o dormen o dissimulen molt bé. Potser és l'aire condicionat". Això i un quadre que penja i que representa la justícia i el bé per damunt del mal, "amb unes imatges tètriques d'uns homes assassinant una criatura, un altre amenaçant amb una daga...". Una pintura que l'ha impressionat. Però no el que més: "el moment més dur ha estat quan Marchena ha dit de fer un receso, i veus que els presos s'aixequen, es giren per saludar a familiars i amics, i no poden tenir cap contacte físic. Posen una mena de cordó sanitari, policies... És la situació més desagradable i dura que he vist".