Deu estreny, però no escanya. El Deu de l'esport, si ens permeten l'expressió. La setmana no ha estat precisament la millor de l'any per al F.C.Barcelona. En un parell de dies els seus somnis de glòria s'han esfumat a Belgrad i Torí. Els homes de bàsquet perdien de forma inexplicable la semifinal de la Final Four contra el Reial Madrid, equip al que havien guanyat en repetides ocasions al llarg de la temporada. En el partit més important, però, fracàs. Això passava dijous, i la culerada passava pàgina confiant en una alegria amb les noies del Femení de futbol. Les reines d'Europa jugaven la final contra el poderosíssim Olympique de Lió amb 15.000 seguidors a les graderies del Juventus Stadium. Tampoc va ser possible: ho van donar tot, com sempre, però no va ser suficient. Derrota i tristesa.

Però vaja, ja saben que el que no se consuela es porque no quiere. I el mateix Deu que ens havia fet la punyeta ha repartit els seus mastegots a casa de l'etern rival. Primer amb la derrota per un punt dels blancs a la final de bàsquet. I hores més tard, amb la confirmació d'un dels ridículs més espantosos del Reial Madrid, de la Central Lechera i de Florentino Pérez des de l'inici dels Temps. Era una notícia comentada per mig món, però ningú s'ho creia del tot. Fins que algú no veiés Kylian Mbappé dient que passava de jugar al Bernabéu i es quedava al PSG, tot estava obert. Sobretot perquè ens hem menjat el "Mbappé jugará en el Madrid" des de fa... una eternitat.

Mbappé se queda EFE
Mbappé es queda a París / EFE

Els mitjans merengones ens ho han dit en castellà, en anglès, francès, xinès i en codi morse. Ho han anunciat cantant, ballant, fent el pino puente o fins i tot penjats del Pirulí. No només Mbappé jugaria al Madrid, no, és que ho faria amb Haaland. I regalats. Però resulta que al final el noruec s'ha incorporat al Manchester City de Pep Guardiola, de tan madridista que és. I el de Bondy, del que hem vist la fotografia amb les parets plenes de pòsters de jugadors blancs fins i tot als segells de Correus, es queda a París. Sí, a canvi d'una morterada inimaginable, el control total de l'equip i les claus de la Torre Eiffel, si és que les vol. Però lluny de Madrid. Lluny del Bernabéu. I lluny dels seus periodistes més entusiastes. Li va dir a tito Floren amb un whatsapp, i després festa grossa a l'estadi ple de gom a gom cantant "p*** Madrid". I Mbappé amb un somriure gegantí. Quina humiliació.

Mbappé gol EFE
El golàs més dolorós de Kylian Mbappé al Reial Madrid / EFE

Sap greu dir-ho, però el madridisme s'ha guanyat en part aquest gir copernicà de la història. La seva prepotència ha estat castigada, i la campanya d'intoxicació mediàtica, també. La d''El Chiringuito', per exemple, que ahir va ser un funeral. Bé, funeral i aquelarre, amb tots aquells que l'havien tractat com a nou rei blanc insultant-lo sense remordiments. El programa de Pedrerol feia dies que havia començat a posar la venda sobre la ferida. Sabien que la cosa no anava bé, que l'havien perdut. Però com que la seva credibilitat és tan paupèrrima ningú els feia cas. La culpa és de tertulians com el tal Edu Aguirre: un crac perdent coses rares a platós, llepant el terra que trepitja el seu idolatrat Cristiano o fent qualsevol bajanada. Com el vídeo penós que va perpetrar sobre Mbappé i Benzema analitzant una imatge del túnel dels vestidors que, segons l'oracle Aguirre, era la prova irrefutable de la seva incorporació al Madrid. Un fragment que és mel i que els culers estan reproduint com una veritable joia de la comèdia. Per exemple, un barcelonista de pro com Toni Clapés: el de 'Versió RAC1' el titula com "Teatro del bueno". Que no falti Mourinho a la festa, no. 

clapes barça
Toni Clapés, un gran culer / Instagram
Edu Aguirre y Pedrerol ridiculo Mbappé y Benzema El Chiringuito MEGA
Edu Aguirre i Josep Pedrerol fent el ridículo amb Mbappé a 'El Chiringuito' / MEGA

No riguis de la desgràcia aliena, ens deien de petits. I és una gran veritat. Però quan la patacada és merescuda, riure és sa i necessari. Que n'aprenguin.