Terelu Campos, obsessionada amb l'elit, va dissenyar durant anys un full de ruta perquè la seva filla Alejandra Rubio ascendís socialment. El que mai no va imaginar és que aquesta aposta per l'aristocràcia acabaria estavellant-se contra la realitat dels Costanzia. Avui, la imatge pública de la família Campos trontolla mentre Carlo, el polèmic gendre, protagonitza episodis més propis d'una sèrie de mafiosos que d'un conte de fades.
Des que Alejandra va néixer, Terelu ha intentat garantir-li un futur blindat amb glamur, poder i influència. Per això no va dubtar a moure fils per vincular la seva filla amb el cercle íntim del rei Felip VI, buscant alguna cosa més que una amistat: un matrimoni que col·loqués el seu cognom al costat dels més il·lustres del país. Però aquesta estratègia, teixida amb paciència i ambició, va ser dinamitada per una elecció amorosa que no estava en els seus plans.
L'educació exclusiva com a trampolí social
Des de molt petita, Alejandra Rubio va ser encaminada cap a l'elit. La seva mare, Terelu, va elegir per a ella la prestigiosa escola Santa María de los Rosales, aquell on també van estudiar les filles del rei, Elionor i Sofia. No era una decisió casual: Terelu, sempre pendent dels entorns exclusius, volia que la seva filla creixés entre futurs aristòcrates, amb l'esperança que aquestes amistats d'infantesa obrissin portes a aliances importants en el futur.
El temps va semblar donar-li la raó quan, ja en l'adolescència, Alejandra va iniciar un romanç amb el fill d'un íntim amic del Rei Felip. Per a Terelu, aquella relació representava l'accés somiat a la noblesa, el pas definitiu cap a un cercle reservat per a pocs. Tanmateix, la il·lusió es va enfonsar aviat: la família del jove no va tardar a rebutjar públicament les Campos, argumentant que el seu llinatge no podia barrejar-se amb una família mediàtica, embolicada en controvèrsies i rumors poc favorables.
El nou entorn d'Alejandra Rubio: entre la presó i les polèmiques
Ara, la decepció no ha fet més que créixer. Alejandra, avui mare primerenca, va elegir com a parella a Carlo Costanzia, fill de Mar Flores i exconvicte, els germans del qual, Pietro i Rocco Costanzia, compleixen penes de 12 anys i mig i 8 anys i 10 mesos de presó respectivament per la seva implicació en un brutal intent d'homicidi. Un entorn completament oposat que Terelu va projectar per al seu net. I si alguna cosa ha fet esclatar les alarmes, han estat les recents imatges del jove a la porta de la presó de Torí, cridant a plens pulmons juntament amb Alejandra per felicitar el seu germà Pietro pel seu aniversari.
"Per molts anys, germà! Sempre junts, sempre lluitant!", vociferaven entre petards i crits de joia. Una escena que va causar vergonya en l'entorn més íntim de Terelu. Malgrat això, Alejandra defensa amb dents i ungles la seva història d'amor, deixant clar que no hi ha intenció de fer marxa enrere, per molt que la seva mare implori per un gir de guió. Terelu, que en privat hauria arribat a confessar el seu desig de veure la seva filla casada amb un noble, avui calla amb resignació mentre el cognom del seu net es vincula a escàndols carceraris.