Com si fos part d'un ritual anual, Terelu Campos ha decidit una vegada més oferir el seu posat en biquini a alguna revista del cor. La maniobra, lluny de sorprendre, ha generat un al·luvió de crítiques, especialment des del canal de YouTube de Diego Arrabal, qui no ha tingut objeccions a acusar a la família Campos de comercialitzar sense escrúpols cada racó de la seva vida privada.
Segons Raval, el clan Campos no deixa canya dreta: des de malalties passades fins a esbroncs familiars, tot es converteix en contingut vendible. El comentari més demolidor va ser, sens dubte, el que va apuntar directament a la figura de María Teresa Campos, a qui molts recorden com el rostre del periodisme seriós en televisió. "Si aixequés el cap", va dir el paparazzo, "a mi em fa moltíssima pena, perquè veig que María Teresa Campos ha lluitat molt perquè les seves filles tinguin un lloc seriós, que siguin bones periodistes —i jo no dic que no ho siguin—, però per què han de vendre-ho tot? Doncs perquè el modus operandi d'elles, la manera de viure i la manera de sortir dia a dia, és venent-ho tot", va agregar.
El declivi d'una marca familiar convertida en mercaderia televisiva
Lluny queden aquells dies en què Terelu i Carmen Borrego es presentaven com a hereves d'una estirp periodística. Avui, la seva participació en realities, tertúlies i platós sembla ser dirigida exclusivament a sostenir econòmicament una fama que s'enfonsa. La transformació de José María Almoguera, que va passar de rebutjar rotundament la premsa del cor a convertir-se en col·laborador televisiu, ha confirmat el que molts temien: la necessitat econòmica s'imposa a qualsevol principi.
Recentment, el jove es va asseure a TardeAR. Les imatges parlen per si soles: suós, nerviós i sense res a aportar més enllà d'anècdotes familiars, confirmant que fins i tot aquells que negaven la seva implicació han sucumbit a l'imant dels diners fàcils. Tot, per descomptat, a costa d'airejar conflictes, rancors i secrets familiars. Un espectacle que, a més, no va funcionar en termes d'audiència, enfonsant el share del programa més d'un punt.
Per si no n'hi hagués prou, Alejandra Rubio també ha estat blanc de dures crítiques. Encara que assegura no vendre exclusives, la seva presència constant en platós de televisió parlant de la seva família i la seva vida amorosa la posiciona al mateix carril que la resta del clan. Per a molts, es tracta d'una estratègia disfressada d'innocència: La filla de Terelu Campos també monetitza la seva vida, però no vol que es noti. La contradicció és evident. Mentre denuncia la sobreexposició, acudeix a programes on la seva única moneda de canvi és precisament el seu cognom. Una postura que, lluny de generar empatia, ha generat escepticisme i rebuig.
L'herència de María Teresa: de respecte professional a caricatura mediàtica
El clan Campos ha fet del plató el seu hàbitat natural, i no precisament per aportar valor periodístic. Segons va denunciar recentment Diego Arrabal al seu canal de YouTube, "ho venen absolutament tot, sense remordiments". Des de malalties passades fins a tensions familiars, cada aspecte íntim es negocia com a contingut. Terelu, que no dubta a desempolsegar la seva batalla contra el càncer quan la corba d'audiència ho exigeix, ara recorre al mateix vell recurs: la venda de la seva imatge en vestit de bany, que en altres temps va poder tenir impacte, però que avui resulta una jugada desesperada. El problema ja no és la sobreexposició, sinó l'esgotament del públic davant d'un relat reciclat i predictible.