El món del futbol és passional, capritxós i desagraït. Té la memòria molt curta i les mans molt ràpides per tallar colls. Pots passar d'heroi a empestat en un tres i no res, veure com l'admiració es converteix en menyspreu i en oblit. No importa que hagis estat un jugador emblema, un projecte de figura històrica del teu club. Si la piloteta no entra o entra menys que el rival, tens problemes. En el cas dels porters, però, la qüestió és precisament la contrària: que entri massa sovint. El porter és l'última defensa sobre la gespa, i això té un peatge que l'alemany Marc André Ter Stegen està començant a pagar. Futbolista extraordinari durant diverses temporades, guanyant triplets i fent aturades descomunals, les lesions i la mala ratxa del Barça li han col·locat en una posició incòmoda, injusta i alarmant. De fet, se'n parla de la seva marxa. El volen vendre. I seria una llàstima.
Penós, sí, perquè dubtar del talent i les qualitats del de Mönchengladbach és una bestiesa total. També fer-ho del seu compromís i esforç cada partit. I el més important, tot i que això no sigui motiu d'elogi a la premsa especialitzada: és un home senzill, proper i respectuós amb la terra d'acollida. Podria fer com d'altres jugadors de futbol de primer nivell, que viuen en gàbies de vidre molt luxoses, però sense cap contacte amb la ciutat, la cultura i la llengua. Ell, però, tenint tot el que un futbolista pugui desitjar, fa precisament el contrari. Fa país.
Des d'anar en metro com a un barceloní més a passejar en bicicleta pels carrers de la ciutat, Ter Stegen esprem la ciutat a fons. Poble Nou, Eixample, Gràcia... Bé, i la resta del territori: el Priorat, el casc antic de Girona, la Costa Brava... Petites excursions que li recarreguen d'energia, a banda d'aprendre coses noves sobre Catalunya. També parla el català, que ningú ho oblidi. Ja fa més que la resta, que n'aprenguin. És un model a seguir per a la professió, però també per a la societat en general. Ens encanta. I no el podem deixar escapar. Seria una pífia imperdonable.
La passió del porter culer és compartida amb la seva dona, Dani, i l'està transmetent al veritable rei de la casa, el petit Ben. La criatura, a la que hem vist créixer a casa nostra, no té ni tres anys però pot presumir de ser un gran barceloní com la resta de la família. Va en l'ADN. Ahir mateix els vam veure a la Vila de Gràcia, un dels barris favorits del pare, recorrent els seus carrers pujat a les espatlles d'en Marc. Una imatge preciosa, de comunió pare-fill absoluta. Barcelona els senta molt bé, i ells fan de la capital una ciutat millor. Els fans aplaudeixen igual que ho farien al camp.
Ets molt proper a la Ciutat i la ciutadania, per això mateix ets respectat i apreciat.👏👏🔥🚒🚒
— 17574albert (@17574albert2) May 16, 2022
Como cada culé, desearía verte por la ciudad algún día 👍💪💪💪
— Joa2D89 (@LazaroJoanDiaz1) May 16, 2022
Este tío si sabe disfrutar de las cosas sencillas!! Muchos más como el.
— Cule💯% (@Cule89968876) May 16, 2022
Marc no me los vas a creer pero mi hijo nació unos meses después que el tuyo y justo un día antes de que publicaras su nombre mi esposa y yo decidimos que nuestro bebé se iba a llamar Ben me pareció bastante curioso y cada que veo publicaciones de tu hijo siento una gran alegria
— ElHopanessRomtic (@isashion) May 16, 2022
No sabem què passarà en el futur amb el futbolista alemany ni si continuarà defensant la porteria blaugrana. El que sí podem assegurar és que el seu passat i present son gloriosos, mereix respecte i afecte. Des d'EN Blau no li mancarà mai, ja poden estar ben segurs.