Amb prou feines han passat dos anys des d'aquell casament de conte entre Tamara Falcó i Íñigo Onieva, però els rumors d'una possible crisi matrimonial ja retrunyen amb força en les tertúlies del cor. La pressió per convertir-se en mare ha transformat el conte de fades en un malson silenciós que amenaça de dinamitar el que alguna vegada va ser un amor redimit. Després de les polèmiques infidelitats d'Onieva i una reconciliació que molts van titllar d'insensata, la parella va intentar construir una vida estable. Però ara, fonts properes asseguren que les dificultats per concebre haurien obert esquerdes profundes en la relació, que ni la fe ni les aparicions públiques no aconsegueixen dissimular.
La maternitat tardana i l'estrès conjugal: una bomba emocional
Segons la psicòloga Lara Ferreiro, els tractaments de fertilitat compatibles amb les creences religioses, com els que estaria seguint Tamara, són menys eficaços i més esgotadors emocionalment, ja que "poden generar molt estrès, perquè són menys efectius que la fecundació in vitro, per exemple". Aquests processos no només exigeixen constància física, sinó que generen una càrrega psicològica devastadora. "Tamara ha comentat en alguna ocasió que el viu com l'espasa de Dàmocles permanent. Aquesta situació podria traduir-se en un dol etern crònic si no és mare. Viure amb aquesta contínua pressió la pot destrossar com a dona", va revelar Ferreiro.
Als 43 anys, les probabilitats d'embaràs natural són inferiors al 5%, i això Tamara ho sap. La pressió mediàtica per veure la seva panxa créixer, sumada als retrets interns i al judici social, podrien haver convertit el seu desig en una obsessió silenciosa. Aquesta situació, segons especialistes, pot provocar depressió, estrès crònic, ansietat, sensació de fracàs com a dona, culpa interna, obsessió per la fertilitat, trastorns del son i fins i tot ruptures matrimonials.
Una dada demolidora: el 60% de les parelles fracassen
I aquí arriba el titular més inquietant. Un estudi citat per psicòlegs especialitzats en fertilitat assegura que el 60% de les parelles que recorren a mètodes assistits per ser pares acaben separant-se. La raó és tan simple com aterridora: el desgast emocional que implica aquesta lluita pot matar l'amor. La complicitat desapareix, la culpa aflora i, amb el temps, s'instal·la el retret.
Està Tamara qüestionant si Íñigo va ser l'elecció correcta? No seria forassenyat pensar-ho. En processos tan sensibles, moltes dones comencen a dubtar de la seva parella, preguntant-se si realment estan rebent el suport necessari o si, en el fons, aquesta relació tan controvertida és un obstacle més en la seva carrera per la maternitat. La clau, segons psicòlegs, seria fer un pas enrere i acompanyar-se de professionals especialitzats que l'ajudin a redefinir el seu desig, sense convertir-lo en un imperatiu vital. Perquè, com bé apunta la psicòloga Lara Ferreiro, "la maternitat no defineix la seva felicitat". Una aturada, lluny de ser un fracàs, podria salvar no només la seva salut mental, sinó el seu matrimoni.
El que va començar com una història de redempció amorosa podria estar convertint-se en un drama de proporcions èpiques. El cronòmetre biològic, la pressió mediàtica i les ferides mal tancades amenacen de portar al límit a Tamara Falcó i Íñigo Onieva. Sobreviurà l'amor al pes del rellotge i els tractaments fallits? Només el temps —i potser un test d'embaràs— ho diran. Però ara per ara, la corda és més tensa que mai.