El 8 de juliol de 2023, Tamara Falcó i Íñigo Onieva segellaven el seu amor amb una cerimònia fastuosa, però carregada d'ombres. El que havia de ser l'inici d'un conte de fades, va ser en realitat l'epíleg d'una història tacada per la desconfiança. La marquesa de Griñón, després de trencar el seu compromís per les evidents infidelitats de l'empresari, va decidir perdonar i seguir endavant. Avui, dos anys després, la seva aparent tranquil·litat pública no aconsegueix ocultar el malestar intern que arrossega des d'aleshores.
La psicòloga i autora Lara Ferreiro, especialitzada en relacions tòxiques, ha estat taxativa en la seva anàlisi, afirmant que Tamara no és tan ingènua com molts pensen. Per a l'experta, hi ha dues possibilitats doloroses: o bé Falcó s'aferra a una fe irracional en la redempció de l'infidel, o bé ha pactat amb si mateixa tolerar l'intolerable per complir el seu somni de ser mare. Qualsevol de les dues opcions revela una veritat inquietant: la ferida continua oberta, però simplement ha estat encoberta sota una aparença de normalitat.
Tamara Falcó entre la pressió de ser mare i el fantasma de la infidelitat
En paraules de Ferreiro, el pes emocional més gran que arrossega la filla d'Isabel Preysler és la pressió del temps. Als seus 43 anys, Tamara no només lluita contra els rumors, sinó també contra el tic-tac del seu propi cos. El desig de formar una família tradicional —com la que idealitza de la seva infantesa— sembla haver estat el motor que la va portar a ignorar els senyals d'alerta que, des del principi, acompanyaven Íñigo.
"Jo crec que ella va pactar ser mare quan Íñigo li va posar les banyes i va dir, això és millor que res, per la pressió del rellotge biològic", no afirma Ferreiro. Aquesta interpretació reforça la idea que la marquesa hauria pres una decisió dolorosament racional, sacrificant la seva pau emocional en favor d'un objectiu vital. Una aposta arriscada que, segons es diu, ni tan sols compta amb el suport total de la seva mare, que, segons fonts properes, "no pot ni veure Íñigo".
Una relació que s'esvaeix en silenci i un amor que mai no va ser correspost
Malgrat els escassos moments públics junts i d'algunes publicacions forçades en xarxes socials, el cert és que l'aura de complicitat que alguna vegada van intentar projectar ha desaparegut. Íñigo Onieva continua sent l'etern festaire, aliè a les expectatives tradicionals de la seva esposa. La psicòloga recalca que "jo crec que Íñigo, enamorat d'ella no ho ha estat, perquè una persona enamorada no et posa les banyes, té la vasopressina, l'hormona de la fidelitat molt alta".
L'al·lusió a l'escàndol en Burning Man, on Onieva va ser captat amb una altra dona pocs dies abans de formalitzar el seu compromís, ressorgeix com un fantasma constant en la relació. I encara que Tamara intenta sostenir la façana, el seu llenguatge del cos i el seu silenci revelen el que la seva boca calla: la por del fracàs, la tristesa per un matrimoni sense il·lusió i la vergonya d'haver perdonat una cosa imperdonable. Lara Ferreiro remata amb una reflexió devastadora: Tamara Falcó "podria ser compromesa amb la parella, però amb ferides no tancades, perquè al final el teu cervell no et deixa descansar. Una persona t'ho ha fet, t'ho farà més vegades, sumat al temor al fracàs del seu matrimoni".