Íñigo Onieva ha acabat destrossat el cap de setmana més important de la seva vida. Com tots els nuvis que passen per l'altar, hi havia nervis, tensió, certa angoixa. Ara agafin aquests elements i multipliquin el seu impacte per mil, i potser així arribarem a fer-nos una idea del seu estat anímic durant l'enllaç. A l'enrenou mediàtic sumin la síndrome de l'impostor que sobrevolava la seva ment constantment. El rum-rum de les seves infidelitats, mentides i redempció exprés era compartit pel 90% dels convidats. Ja havia aconseguit el perdó de la seva estimada Tamara Falcó i l'indult parcial de la família política, però era necessari segellar l'acte de contrició un cop convertits en marit i muller. El seu discurs havia de tancar ferides i fer-lo guanyar punts. Els necessitava com l'aire que respira.
La incomoditat del marit era manifesta. Sobrepassat, dubitatiu, deixat i lluitant contra el seu "jo" interior. També cansat, perquè ha dormit poques hores, però ha cremat la pista de ball. Ha encadenat farra rere farra, la primera després de la preboda al Ritz. Va fer saltar les alarmes en desaparèixer del mapa: les cròniques deien que "iba contento", que "cerró la fiesta, pero no se iba" i que va formar part d'un escamot que va continuar la gresca fins a altes hores de la matinada. La música, les begudes i els col·legues també el van acompanyar abans de sortir cap a la cerimònia. Va arribar de miracle, vaja. Semblava resistir-se al seu destí. O potser al fet d'haver de donar la cara, acotar el cat i entonar l'enèsim meu culpa pels seus pecats.
El discurs d'Íñigo Onieva, suplicant el perdó de la família Falcó - Preysler
La papereta era de les grosses. Onieva, flamant marit de la marquesa de Griñón, prenia la paraula per fer el brindis protocol·lari. Més que un brindis, però, era una confessió. Només li va mancar el fuet i flagel·lar-se. Així es va dirigir a la Preysler i companyia: “Querida familia política, os quiero pedir perdón de nuevo. Ya sé que en la pedida dijimos que el pasado se queda en el pasado, que miramos al futuro, pero os he hecho sufrir por mis errores a todos vosotros y es algo que no me perdonaré y que compensaré cada día de mi vida”. També dedicava paraules als seus parents, maltractats per la part contractant: "Llegar hasta aquí no ha sido un camino de rosas, no ha sido fácil. Sin vuestro apoyo y sin vuestro cariño no hubiese podido llegar; habéis sido mi gasolina”. I finalment, les frases a Tamara: "Mi amor, gracias a ti porque eres magia. Y porque eres un regalo de Dios que no sé ni siquiera si merezco. ¿Quién puede estar a tu altura? No sé, nadie. No te puedo admirar más en todos los sentidos. Estás a otro nivel de persona. Haces que yo, que tampoco estoy a tu nivel personal, sea una mejor persona cada día y sacas lo mejor de mí”.
Brindis fatxa per tancar el tràngol: Onieva alça la copa pel rei i per Espanya
Més lloes i una mica de barra: "Suena a cliché… pero a lo largo de estos tres años de relación tú me has enseñado cosas muy importantes. El valor de la honestidad, sobre todo, muy importante. Para todos los que queráis tener una relación saludable, honestidad lo primero. Lo segundo, el valor del perdón. Tú, como estás a otro nivel, lo has hecho. Y el amar”. Diu que li ha aportat "paz, serenidad, estabilidad, equilibrio y amor”. Sí. I genuflexió absoluta. Cosa que demostra la rematada final, parlant del sogre que no va conèixer, Carlos Falcó. El marquès: "Por él, por favor, alzad el vino que con tanto cariño hizo en nombre de sus hijas. Estamos en su casa y con su vino, así que por don Carlos Falcó, por Tamara, por todos vosotros, por España y por el Rey. ¡Viva!” Comença a lluir títol aristocràtic, un 10 en l'escala fatxa, clar que sí. Amb la pregària per Felip a la cerimònia a lo bonzo, el quadre és preciós. Només faltava la infanta Elena.
Menys preocupar-se d'Espanya i del rei, i més centrar-se en tot això de l'honestedat, la fidelitat i l'amor. El repte que té al davant importa poc a la pàtria: no divorciar-se d'aquí a dos mesos, per exemple.