Aquest cap de setmana, els oients d'El divan de Sílvia Coppulo a Catalunya Ràdio van poder tornar a sentir les reflexions de l'escriptor Suso de Toro que fa uns dies ja van poder veure els espectadors de TV3 i de les que es feia ressò En Blau.

de toro coppulo

TV3

Durant gairebé una hora, De Toro exposava, entre d'altres coses, el per què de la seva passió per Catalunya ("De Cataluña llegaba todo, las ideas más democráticas, los editores de literatura") o què passarà si el procés arriba a bon port ("Si los catalanes son libres habrá otro golpe de Estado como en el 36").

Avui, l'autor de La lliçó catalana ha continuat posant el dit a la nafra en el seu article al diari Sermos Galiza. Amb l'explícit títol de "La història sempre és dura, i aquí més", De Toro esmicola fil per randa que la història, la de debò, la real, no apareix als llibres de text. Comença parlant de la vaga general de Vigo de 1972, endegada per obrers gallecs i acaba parlant de la causa catalana. 

Suso de Toro Creu Sant Jordi - EFE

EFE

Per l'escriptor, els catalans, amb tota la seva maduresa històrica forjada amb el pes i el pas dels anys, "encara ensopeguen amb un mur de poders parasitaris agrupats al voltant d'un estat que retrocedeix democràticament dia a dia".

L'enfant terrible gallec dels poders fàctics de la Moncloa continua assenyalant el govern. I al seu modus operandi: "un estat que utilitza els recursos més baixos per aixecar-se damunt una immoralitat pactada a la Transició, i així apareixen converses d'un càrrec d'ERC", en relació a la filtració de la conversa del diputat d'Esquerra al Parlament, Lluís Salvadó. Uns comentaris "estúpids i misògins i pels que cal assumir conseqüències polítiques", però al mateix temps es pregunta: "qui està lliure d'haver dit en alguna conversa telefònica alguna barbaritat?"

Suso de Toro EFE

EFE

La reflexió li serveix a De Toro per manifestar que els catalans topen una vegada i una altra amb una realitat: "la d'una policia política d'un estat que espia i grava converses sense autorització judicial", amb una conclusió contundent: "un estat que manté una policia política secreta no és un estat democràtic, simplement"

Crítiques també al tractament televisiu per la mort de Gabriel

Aquest dilluns, a l'escriptor gallec li bullia la sang especialment, perquè també ha aprofitat, amb un tuit, per lamentar la recerca de morbo que des de fa 24 hores s'està produint a les televisions privades estatals amb la mort del petit Gabriel. De Toro és contundent en la seva crítica pel que tant ell com els espectadors estem veient a Telecinco o Antena 3 des de bon matí:

Vergonya de país i vergonya de televisions. És el que senten De Toro i molts altres.