A Catalunya hi ha eminències mundials en molts àmbits: l'esport, la música, la medicina... Però si hi ha hagut un número 1 català indiscutible, és Ferran Adrià. No només perquè encapçalava tots els rànquings quan estava en actiu sinó, sobretot, pel pòsit que ha deixat. El cuiner de l'Hospitalet ha transformat la gastronomia i la seva influència mundial encara perdura 14 anys després de tancar El Bulli. Des d'aleshores, Adrià es dedica a la investigació i a la difusió de les seves idees amb El Bulli Foundation. Una entitat sense ànim de lucre. Adrià, com a president de la Fundació, va decidir que no es posaria un sou. Res. No cobra. Aquesta revelació explica el caràcter d'Adrià, que sent el millor del món podria ser multimilionari i, en canvi, viu sense ingressos, com ha declarat al pòdcast d'Uri Sàbat La fórmula del éxito.
Ferran Adrià no s'ha jubilat formalment amb 63 anys i segueix tenint algun ingrés per conferències, però que serveixen per mantenir la seva Fundació. Ell no es queda res: "Yo ahora soy una persona que no tiene ningún sueldo, casi no tiene ingresos. Porque todos los ingresos van a la fundación. Malo si tú haces una fundación donde ya te pones tú el sueldo. Además, una parte de mi patrimonio ya lo doné con Juli Soler [el soci d'Adrià, ja difunt] a la fundación cuando cerramos el restaurante". Adrià viu en parella i no té fills. Una bona manera de viure sense ingressos i que no s'acabin els estalvis és gastar poc. L'únic luxe que es permet, segons recull el diari ABC, és dinar de restaurants: "La vida que llevo a nivel de vivienda, pues vivo en un sitio que está bien que pagué hace tiempo. A nivel de alimentación, me cuido mucho y sobre todo porque me gustan los restaurantes, es el único capricho que tengo. Pero, por ejemplo, no tengo coche, la ropa que llevo es una ropa normal y cada dos o tres años mi mujer me obliga a comprar ropa. Me gusta irme dos o tres viajes al año de vacaciones chulas, pero es verdad que siempre aprovecho alguna invitación que me hacen, algún premio para aprovechar y tal...".
Ferran Adrià viu com un jubilat des dels 50 anys gràcies a haver pencat de sol a sol: "Yo trabajé como un cabrón durante 25 años con mi socio, 16 horas cada día, 330 días al año. Ya sé que la gente trabaja mucho y tal, pero no trabaja estas horas. ¿Para qué? Porque yo a los 35 años decidí que a los 50 me quería retirar. No quería que el dinero fuera algo por lo que yo me moviera, que nunca ha sido mi focus, pero sí comprendí que sin dinero no tienes las necesidades cubiertas, las básicas". Els xefs acostumen a ser pèssims administrant diners. Com els pintors o els poetes. Ferran Adrià és un geni.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!