Sandra Barneda es troba en un moment molt dolç. La relació amb Nagore està molt consolidada, i sonen campanes de boda des de fa un parell de mesos. La presentadora va insinuar que li demanaria matrimoni en directe, aprofitant que ambdues treballen al debat de Supervivientes... arribarà aquest momentazo aviat?
La catalana està als núvols també gràcies a l'èxit de la seva última novel·la, Las hijas del agua. I en plena promoció ha fet un forat a Lecturas per confirmar que és molt feliç: "És veritat que avui faig fins i tot ràbia en dir sempre com de feliç sóc i com de genial em va tot. Però és el que sento. Estic molt contenta d'estar amb Nagore i m'ha fet mal que hi hagi hagut gent que no ha fet que fos fàcil per ella. Però m'és igual. La vida és un chispazo i s'ha de viure".
El llibre és el quart de la periodista, una novel·la que parla de dones valentes que van lluitar per la llibertat. Això sí, ha volgut destacar que no és feminista com molts creuen: "M'hauria agradat tenir un llibre així de petita, una novel·la en la qual es fa un homenatge a les dones i en la qual les heroïnes són dones. No és feminista, feminista sóc jo. Em considero una dona que actua per ser lliure, però lliure lliure... vaig camí de ser-ho".
Perquè Barneda considera que encara queden moltes coses a canviar a la societat, criticant que el masclisme tingui presència encara: "Quina dona no ha viscut el masclisme? És a tot arreu. Tinc unes obres al costat de casa i no saps què és passar-hi al matí. Em sento agredida. Això també és masclisme. L'home pot mirar de qualsevol manera a la dona, se'ls hi ha permès. I això no va amb què jo estigui en contra de l'home. Jo adoro a l'home".
La presentadora és ara molt feliç i ha deixat de banda les pors inicials a fer pública la seva relació amb Nagore. Ara es deixen veure juntes i es dediquen tendres missatges públicament. Però no va ser fàcil fer el pas: "M'agrada la vida que porto i he fet una passa endavant a nivell personal. Hi ha gent que em diu que abans no sabia res de la meva vida. I és que no portava les meves parelles a sopars... Abans potser portava una vida que no em semblava justa... Els hi vaig haver de dir als meus pares que era lesbiana perquè anava a casa el dia de Nadal sense parella i ningú no em preguntava res. No pots estar completa si no ho vius amb una total naturalitat".
Una Sandra Barneda feliç que crida als quatre vents que l'amor ho ocupa tot.